Palau de Santa Eulàlia, Alt Empordà, Girona

Palau de Santa Eulàlia és un poble voltat de camps de secà i de pinedes. S’hi arriba seguint la carretera que va de Garrigàs a Arenys d’Empordà i es troba en els anomenats “Terraprims” o terrenys de ponent de la plana empordanesa. El terme s’estén a l’esquerra del riu Fluvià. El municipi es compon dels nuclis de Santa Eulàlia i Palau, del veïnat d’Estanyet i dels masos dels Comuns i de Garrigàs.

El seu terme s’estén per l’extrem occidental de la plana de l’Alt Empordà, a l’esquerra del riu Fluvià, el qual fa de línia divisòria amb el municipi veí de Sant Mori. Anys enrere era conegut amb el nom de Palau Sardiaca, topònim derivat del domini que van tenir els ardiaques de la diòcesi de Girona, senyors del castell. A partir del segle XIV apareixen com a senyors els ardiaques de Besalú. El Palau que va ser abandonat durant la guerra civil catalana de al segle XV.El nucli més gran de població es troba a Santa Eulàlia, on hi ha el centre administratiu, és un grup de cases amb elements dels segles XVI i XVIII, al voltant de l’església parroquial de Santa Eulàlia, temple d’estil romànic tardà (s. XIII), que conserva una pila baptismal romànica molt interessant.

L’any 1017 el lloc de Santa Eulàlia apareix escrit en una butlla del papa Benet VIII, que confirma les propietats que posseïa el monestir de Sant Pere de Camprodon. Palau de Santa Eulàlia és citat l’any 1017 amb el nom de: “Sancta Eularia. Pel que fa al veïnat de Palau Sardiaca, es una pinya de cases i masies al voltant de les restes de l’antic castell i l’església. L’arbre dominant aquí, fent bones ombres a l’estiu, és el lladoner. D’altra banda Estanyet és un veïnat format per unes quantes masies, a la vora i al llarg d’un vell camí possiblement d’origen romà o anterior i molt important en l’Antiguitat.

Qué veure?

– Església de Santa Eulàlia
– Can Batlle
– Creu de terme
– Capella de Santa Maria(Estanyet)

La Proposta…

Un bonic racó del poble és troba a la plaça de l’Església, on hi ha l’església parroquial de Santa Eulàlia. Es trcta d‘una placeta tancada, sense pavimentar, amb un gran plàtan al centre. Al costat esquerre, adossat a la paret d’una casa hi ha un llarg banc fet d’obra que invita a seure, i gaudir contemplant durant uns minuts, la magnífica façana romànica que ens ofereix el temple.