El municipi de Vilamalla forma part de la comarca de l’Alt Empordà i limita al nord amb El Far d’Empordà, a l’est amb Riumors i Siurana, al sud amb Siurana i Garrigàs i a l’oest amb Santa Llogaia d’Àlguema. Té agregats els nuclis de les Afores, el Polígon Pont del Príncep i el Polígon Empordà Internacional.

Geogràficament Vilamalla forma part d’aquesta franja intermediària entesa entre les terres grasses i fondes del litoral empordanès i les suaus ondulacions de cap a ponent conegudes amb el nom de terraprims. Es desconeix si ja existia en l’època romana, encara que tant el seu nom com la seva situació ens inclinen a una resposta afirmativa. Però, de fet, no es té coneixement documentat fins a l’alta Edat Mitjana, concretament l’any 974, en què s’esmenta per primera vegada, i amb el nom de Villa Dalmalia, com a possessió del monestir de Sant Pere de Roda i dintre el petit estat feudal del comtat d’Empúries. L’any 1698 Vilamalla era lloc reial de la batllia de Siurana.

Fou sempre un nucli reduït, que, fins al segle XVIII no arribà mai al centenar d’habitants, no gaire diferent de la resta de nuclis rurals de la plana empordanesa. En l’esmentada centúria, però s’inicia un moviment demogràfic que arriba al seu punt màxim a mitjan segle passat, pels voltants de 1860, en què assolí prop dels 350 habitants. Després d’una involució des d’aquella data fins a mitjan de la present centúria, als darrers anys actuals sembla haver iniciat, encara que modestament, una certa recuperació que ha portat la seva població a 1.157 habitants en el cens de 2018. L’olivera ha estat durant segles el conreu tradicional i el més important del municipi, però les gelades del 1956 en feren desaparèixer moltes.

L’agricultura és majoritàriament de secà (cereals, farratge), i hi ha un petit sector dedicat a conreu d’horta a la part de llevant del terme. Amb el desenvolupament dels polígons industrials del Pont del Príncep i el Polígon Empordà Internacional, ha crescut molt el comerç i la indústria i és un important pol econòmic per a la vila.

L’Església de Sant Vicenç de Vilamalla és un temple romànic del s. XI, d’una sola nau, amb capçalera carrada, sense absis destacat. Es tracta d’una església ben conservada i tenejada dels revolts afegits posteriorment, amb un curiós campanar de cadireta; l’interior és d’una sola nau coberta de volta apuntada i seguida, és a dir, sense cap mena de separació entre la nau pròpiament dita i el presbiteri. Al centre de la façana hi ha un petit rosetó format per dos cercles en degradació. La part superior és rematat per un campanar de cadireta, format per tres pilastres que no es clouen amb arcades.

Vilamalla té fama de ser un poble ben endreçat, amb els carrers ben pavimentats i amb moltes zones verdes i racons enjardinats molt agradables. Tanmateix disposa de tots els serveis necessaris, equipaments socials i culturals, i esportius, com la piscina i el pavelló municipal, camp de de futbol, etc. Al Centre Cultural i Social Sant Vicenç de Vilamalla se celebren diverses activitats culturals i d’esbarjo. La Festa Major s’escau per Sant Vicenç, patró del poble, al gener. També se celebra la festa de Sant Gil, al setembre.

Polígon Pont del Príncep de Vilamalla

El pont del príncep és un veïnat del municipi de Vilamalla al l’Alt Empordà,que s’ha anat formant al voltant de l’anomenat pont del Príncep , sobre el riu Manol i poc després de la seva confluència amb la riera d’Àlguema, al camí de Barcelona a Perpinyà, al sud de Figueres.

Als anys setanta es va instal·lar l’estació fitosanitària que estava destinada al control dels aliments vegetals exportats a l’Estat francès i que ha funcionat amb un rendiment mínim, a causa de la competència de l’estació creada posteriorment al Voló (Vallespir) per manca de coordinació entre les administracions espanyola i francesa. El 1992 es va inaugurar una plataforma privada de distribució de mercaderies d’importació.

D’altra banda, l’oferta de sòl industrial és formada pel polígon industrial del Pont del Príncep, situat a llevant de la carretera N-II, vora del raval homònim, on hi ha indústries metal·lúrgiques, de material plàstic i elèctric, i el polígon industrial dit Empordà Internacional. Aquets dos pols industrials han estat un fort revulsiu per al creixement econòmic de la vila.

Qué veure?

-Església de Sant Vicenç

-L’Batllia (masia s.XV)

-Piscina municipal

-Pavelló municipal

-Rentador

-Ajuntament de Vilamalla

On menjar?

– Bar Carmen (Tel: 972 52 54 11)

– Restaurant La Parada (Tel: 972 52 60 21)

– Terrazo Espai Gastronòmic (Tel: 872 02 12 38)

La Proposta…

El rentador públic.- A la plaça on hi ha el nou i modern edifici de l’Ajuntament s’ha conservat, restaurat, l’antic safareig públic, amb el cobert per aixoplugar les rentadores quan feia mal temps. Va ser un encert no haver-lo destruït, com ha passat en molts altres llocs i restaurar-lo i conservar-lo com a memòria d’uns altres temps no gaire llunyans en què la gent no disposava de rentadores a les llars i havia de portar a rentar la roba al safareig públic.

Ajuntament

Alcalde: Carlos Álvarez
Habitants: 1.157 (2018)
Altitud: 45 msnm
Superfície: 8,8 km²
Codi Postal: 17469
Telèfon: 972 525 176
Web: http://www.vilamalla.cat/