El terme municipal d’Ordis, amb una extensió de 8 km2 i 98 m. d’altitud límita al nord amb Avinyonet de Puigventós i Borrassà, a l’est amb Borrassà, al sud amb Pontós i a l’oest amb Navata. Té com agregat el petit nucli de Pols, on es troba l’ Ermita de Santa María de Pols. dels segles XV-XVI amb elements romànics anteriors.La base econòmica d’Ordis és l’agricultura, especialment de secà, complementada amb la ramaderia porcina i ovina. L’Àlguema es una riera de la conca de La Muga que neix a Cabanelles, i transcorre per Lladó, altre cop Cabanelles, Navata, Ordis, Pontós, Borrassà i Santa Llogaia d’Alguema, on desemboca al Manol. El nom d’Ordis figura ja esmentat l’any 1020, amb el nom de: Ordeos.

El poble ha crescut al voltant de la seva església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, que, malgrat el seu origen romànic, ha estat reformada profundament durant el segle XVIII, amb el campanar inacabat a l’altura de les pilastres dels arcs superiors. De l’ala romànica conserva l’aparell de carreuada visible al frontis i, parcialment, als murs laterals de la nau, la qual és coberta amb volta apuntada. D’aquesta època o poc més tardana són les capelles de l’antic creuer, tot i que la cúpula és actual. Són del segle XVIII la portada del frontis i el campanar, que quedà inacabat a l’altura de les pilastres dels arcs superiors.També en aquest segle de bonança és quan es van edificar més cases i hi va haver un increment considerable de la seva població. A la plaça de l’Església hi ha la casa del comú, que antigament havia sigut la casa del sabater d’Ordis, mítica i popular figura creada pel poeta empordanès, Carles Fages de Climent, en la balada que li dedicà, on creà un personatge literari inspirat vagament en el personatge real.

Ordis celebra la seva festa Major per Sant Julià, (el 7 de gener i es celebra també la Festa de Sant Isidre, El 15 de maig. Un diumenge de la segona quinzena d’abril es celebra l’aplec de l’ermita de Sant Nicolau i per la Candelera, el 2 de febrer, té lloc l’aplec a l’ermita de Pols. També s’ha de destacar la fira de l’ordi el mes de maig.

Església de sant Julià i Santa Bassilissa d’Ordis

L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa d’Ordis ja existia l’any 1019. L’edifici actual és d’origen romànic del segle XII, però molt reformat al segle XVIII. De l’ala romànica conserva l’aparell de carreuada visible al frontis i, parcialment, als murs laterals de la nau, la qual és coberta amb volta apuntada. D’aquesta època o poc més tardana són les capelles de l’antic creuer, tot i que la cúpula és actual. Són del segle XVIII la portada del frontis i el campanar, que quedà inacabat a l’altura de les pilastres dels arcs superiors.

El sabater d’Ordis

Antoni Yglésies i Cels, era el nom real d‘un personatge popular que va ser immortalitzat per Carles Fages de Climent a l’obra “Balada del Sabater d’Ordis”. Sabater d’ofici va patir moltes desgràcies familiars va perdre el cap i la seva vida va passar de la normalitat a l’extravagància per no dir la bogeria. De vegades, a la Rambla de Figueres,tot sol, o acompanyant al Poll i la Puça amb el seu orguenet de maneta, dirigia la tramuntana amb un jonc o una canya la mà. El jove Salvador Dalí també va conèixer aquest personatge i sentia obsessió per ell. La seva amistat amb Fages de Climent va ajudar que aquest l’immortalitzés i el mateix Dalí va fer una il·lustració per a la obra.Una de les estrofes dedicades per Fages diu: “Bisbe del vent, el sabater era un místic/ Ungit pel vi i asserenat pel pa”