L'encant de Borrassà
No és fins el 817 quan trobem les primeres fonts escrites que facin referència a Borraciano (Borrassà), i és en un document on es dóna fe de la celebració d’una assemblea en presència de l’arquebisbe de Narbona i el bisbe de Nimes. El motiu d’aquesta testificació era establir els límits de Bàscara. El fet que l’acte es celebrés a l’antiga església de Sant. Andreu demostra la importància de la població. Borrassà formava part del comtat de Besalú, fins que el 1298 el municipi fou agregat a la batllia de Figueres. Els senyors de Creixell posseïen el castell o fortalesa en nom dels reis; el 1392 aquest domini passà als Sagarriga.
L’església de Sant Andreu de Borrassà, que ja existia l’any 817, és, actualment, una edificació del s. XVIII. Una part de les parets mestres de l’església pertanyen a l’antic castell de la població, ja esmentat el s. XIV. Queden restes romàniques del temple anterior al mur nord de la nau i de l’absis (s. X) filades en «opus spicatum». L’actual església presenta una façana barroca, molt vistosa i decorada amb riquesa d’ornaments. El campanar, també barroc, fa una considerable alçada de 38 metres i és un dels més alts de la comarca, com s’esmenta a la dita popular: “Les meravelles de Borrassà: Cal Batlle i el campanar”. (Cal Batlle és una important casa pairal que havia sigut considerada com una de les més riques de la comarca).
També diu la veu popular que si pugéssim dalt del campanar per la Mare de Déu d’Agost, de nits, veuríem els llums de 25 pobles que celebren la seva Festa Major. Davant mateix de l’església, hi ha una creu de terme gòtica (s. XIV-XV). que va poder ser reconstruïda amb els elements originals trobats fa anys encastats a la paret de l’Ajuntament. La Festa Major està dedicada a Sant Andreu, patró de la vila, que té lloc a finals de novembre.
Borrassà conta a més, amb el petit veïnat de Vilamorell, format per cinc masies que es troben a 1 km., a llevant de Borrassà i, a tocar la riba esquerra de d’Alguema. Aquest lloc surt documentat l’any 982 com una possessió del monestir de Sant Pere de Rodes.
Creixell
També pertany a Borrassà el petit poble de Creixell, situat a dos km. a migdia de Borrassà, vora la riba esquerra de l’ Àlguema. Malgrat ser un nucli petit és un poble amb molta història. La majoria de cases són dels s. XVII al XIX. Tot i haver estat un dels més importants dins la zona defensiva del comtat de Besalú enfront del d’Empúries del castell de Creixell no en queden restes. Era la casa pairal dels nobles de Creixell que tant ajudaren al comte de Barcelona contra els sarraïns i en altres lluites.
Els Creixell constituïren l’anomenada «baronia de Creixell», formada pels pobles de Creixell, Pontós, Romanyà i Borrassà. Del poble cal destacar la petita Església de la Mare de Déu de Creixell, que conté al seu interior una imatge d’alabastre policromat del segle XV. Actualment Creixell ha agafat anomenada gràcies a la seva Fira i concurs de l’Allioli.
Plaça de la Geometria
Abans de marxar de Borrassà no deixeu de visitar la plaça de la Geometria, davant de l’escola d’Infantil i Primària Sant Andreu. El disseny d’aquest espai públic és obra de l’arquitecte, Ferran Aizpun de la Escosura, per encàrrec de l’Ajuntament. A l’hora d’idear la nova plaça, l’arquitecte va tenir en compte l’equipament docent amb el que estaria enfrontat i això el va portar a concebre-la com un lloc lúdic i, a la vegada, educatiu, on a partir de figures geomètriques, representades als paviments, es pogués entendre la geometria d’una forma senzilla i lúdica.
