El terme municipal de Cabanelles, territorialment força extens (55,62 km 2 ), és situat a l’extrem de ponent de la comarca, al sector dit les Garrotxes d’Empordà. La població és pràcticament del tot disseminada, i comprèn els petits pobles de Cabanelles, cap de municipi, Espinavessa, l’Estela, Queixàs, Sant Martí Sesserres i Vilademires, els veïnats de Casamor i la Palma, i l’antic lloc deshabitat de la Cirera, a més de nombroses masies escampades. L’antic terme d’Espinavessa constitueix un enclavament que es troba a l’extrem sud-oriental del municipi, a la vall del Fluvià, entre els termes de Navata i Crespià.

Des del segle IX es tenen documents de les cel·les dins de l’actual terme de Cabanelles. L’any 1860 arribà al nivell més alt de la seva població amb 1.162 habitants. A partir dels anys 30 (del s.XX ) sorgiren algunes associacions com: el Renaixement Cabanellenc, Unió Cabanellense i el Sindicat Agrícola.

L’Església de Santa Coloma és l’església parroquial del poble,é un dels edificis destacats del poble i és originària del segle XI, reformada a fons a finals del segle XII, principis del XIII. És un edifici d’una sola nau amb volta, sense arc tòric. L’absis semicircular s’obre directament a la nau. A la base de les voltes s’hi aprecia una motllura simple.

El portal té un llindar i un timpà coronats amb quatre arquivoltes simples característiques de la regió al segle XII. Cal destacar la cel·la monàstica de Sant Cristòfol de l’Estela, dels segles X – XI. I l’església de Sant Martí Sesserres, un edifici de la segona meitat del segle XII, molt simple, sense ornaments, de construcció senzilla. L’església està constituïda per una sola nau coberta d’una volta amb arc, però sense arc tòric. El portal té una llinda i un timpà que han conservat llur estructura primitiva. També s’han de destacar les esglésies de Sant Martí de Queixàs, de Sant Mateu de Vilademires i de Sant Miquel d’Espinavessa, dels segles XI al XIII. Malgrat que pertany al terme d’Albanyà, l’accés per a la visita del Santuari de la Mare de Déu del Mont es realitza des de Cabanelles. A l’abril té lloc la Festa Major de Cabanelles i a l’octubre la festa d’hivern. Cada agregat celebra igualment la seva feta major pròpia.

Església de Santa Coloma de Cabanelles

L’església parroquial de Cabanelles és d’una nau amb absis semicircular d’origen romànic, però ha sofert posteriors modificacions dels s. XVII-XVIII. La portalada d’entrada presenta quatre arcs de mig punt en degradació, amb llinda i timpà. El campanar, construït més modernament, s’aixeca sobre l’extrem sud del frontis. Aquest és de planta quadrada amb arcs de mig punt i coberta apiramidada. Als murs laterals s’hi adossen capelles, datats com el campanar del s. XVIII (en un carreu s’hi pot veure la data del 3 de juny de 1768).

Descobrim els vestigis romànics

La població de Cabanelles és pràcticament del tot disseminada i comprén petits pobles, veïnats i masies escampades. Són imperdibles els diferents vestigis del romànic català que podem trobar a la zona amb vuit centres de culte entre esglésies i santuaris, com les esglésies de Santa Coloma, Sant Martí Sesserres, Sant Martí de Quixàs, Sant Mateu de Vilademires, Sant Miquel de Cirera i Sant Miquel d’Espinavessa, així com la cel·la monàstica de Sant Cristòfol d’Estela.