El terme municipal de Cabanes es troba situat al bell mig de la plana de l’Empordà entre dos rius: la Muga i el Llobregat, fet que ha comportat que les seves siguin unes terres molt fèrtils i que la seva principal activitat del municipi sigui l’agricultura(cereals, farratges, blat de moro, hortalisses, oliveres i fruiters).

Malgrat que no se sap del tot cert, es creu que Cabanes es va formar a l’època dels romans. El primer esment del qual n’hem vist una prova documental  i del que hi ha còpia a l’Ajuntament, data de l’any 935 amb el nom de Cabanas, que posteriorment i al llarg dels segles tindrà noms com Sant Vicenti de Cabanis, Cabannas… fins a l’actual Cabanes. Antigament, Cabanes estava situada a la zona on actualment hi ha avui el cementiri del poble, però degut a la riuada patida l’any 1421, que destruí el poble i va causar nombroses víctimes, el poble es va traslladar a l’emplaçament actual, on ja hi havia el castell i les seves dependències.

El poble de Cabanes, des de ja fa molts segles, ha pertanyut al comtat de Peralada, la qual cosa va comportar al segle XI la construcció del castell de Cabanes, que va ser possessió dels Rocabertí i del qual avui en dia resta només una torre en molt bon estat de conservació, que devia ser la torre de l’homenatge de l’antic castell. Al bell mig del centre de la vila podem trobar cases datades del 1595 i 1604. L’església de Sant Vicenç de Cabanes, es va construir a principis del segle XIX, si bé la parròquia de Sant Vicenç de Cabanes està documentada des del 1069. L’església es trobava o bé a dins del castell o al costat de l’actual cementiri.

Avui en dia, Cabanes és un lloc que podem visitar per gaudir del ritme pausat de la seva vida rural. Cabanes es vesteix de festa per Sant Vicenç, el gener i per sant Isidre,el mes de maig.

La Sembra dels pinyons”

Passejar fins a la plaça on hi ha la font de Sant Isidre, junt a un gran plàtan on s’hi representa cada any, per la diada d’aquest sant (el 15 de maig), la “Sembra dels pinyons de Sant Isidre”’. Una festa quins orígens es remunten a l’any 1869 en motiu de la fundació d’una Societat de Socors creada sota l’advocació de Sant Isidre. Al final de l’acte, quan arriba el moment de la sembra, s’escampen per la plaça grans quantitats de pinyons, que són arreplegats per la mainada.

Monestir de Sant Feliu de Cadins

Als afores de Cabanes es troba antic monestir de l’orde del Cister femení de Sant Feliu de Cadins. L’església és de notables dimensions, amb una llargada total de 42,5 metres, mentre que l’amplada de la nau és de 10 metres i la llargada del creuer és de 21,5 metres. Té planta de creu llatina, formada per una sola nau amb creuer i capçalera rectangular. La nau és coberta amb volta apuntada, mentre que el creuer i l’absis presenten volta de creueria.

La porta d’accés principal està localitzada al mur de migdia, adossada al costat del creuer. És de doble arc de mig punt en gradació i adovellat, amb dues motllures que recorren l’intradós. A Sant Feliu de Cadins, el rei Carles II de Nàpols i la seva filla, Blanca d’Anjou, van passar una nit de finals d’octubre de l’any 1295. L’endemà, Blanca s’havia de casar a Santa Maria de Vilabertran amb el rei Jaume el Just. Les monges abandonaren edificis i terres el 1836 amb la desamortització de Mendizábal. Actualment és una propietat privada i l’església és l’únic vestigi que queda del conjunt.