L'encant de Castelló d’Empúries

Castelló d’Empúries fou a la baixa edat mitjana una de les poblacions més importants del NE del país, la més gran després de Perpinyà i Girona. Era un nucli important de menestrals (especialment de paraires, que treballaven draps de llana) i de comerciants, amb fires i mercats molt concorreguts. La vila s’aixeca a 17 metres d’altitud, a la vora de la Muga, uns 4 km lluny de la mar, en una elevació de terreny que n’afavoria la defensa estratègica, dominant la plana al·luvial.

Castelló compta amb tanta història que es faria imposible resumir-la en tan poc espai, així que el que us recomanem és la seva visita en persona. Podem començar des de l’aparcament dels instituts, a tocar de l’antic rentador públic i seguir pel carrer de Sant Francesc on podrem visitar l’Ecomuseu Farinera, emplaçat en un edifici construït al final del segle XIX i però que ja té orígens medievals. S’aixeca sobre la bassa del rec del Molí i el seu interès prové del fet que les instal·lacions encara funcionen amb l’antiga maquinària de l’inici del segle XX. Al costat hi ha la biblioteca Ramon Bordas, amb una escultura de Pilar Farrés, a la façana. Seguint aquest carrer passarem pel convent i Monestir de Santa Clara i el Palau Macel·lí que ens portarà a la plaça on es troba el que sens dubte é el monument més importnt de la vila: l’Església catedral de Santa Maria, i l’antiga Llotja. Igualmenet val la pena deixar-se perdre pels carrers i carrerons dels voltants de la catedral on entre altres podrem veure panys de la muralla, el Portal de la gallarda, la Casa Gran i antics casals que anirem descobrint tot fent la passejada fina la plaça de l’Ajuntament, la plaça dels Homes, el carrer i plaça de la moneda, la presó, l’antiga sinagoga i un ampli ventall de possibilitats que ens ofereix la vila medieval.

La basílica de Santa María

La gran basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries és, sense cap mena de dubte, el monument més important de la vila. És un edifici gòtic, existent ja el 1007, renovat i consagrata de nou el 1064, i reconstruïda al segle XIV, ha estat anomenada amb raó “la Catedral de l’Empordà”, ja que aquesta fou la intenció dels comtes emporitans, que pretenien de fer renéixer l’antic bisbat visigòtic d’Empúries.

Iniciada a la fi del segle XIII, la magnífica façana fou acabada al principi del XV per Antoni Antigó, un dels dotze mestres que el 1416 i el 1417 participaren en les reunions per a decidir si la catedral de Girona havia de tenir una o tres naus. Dels elements anteriors al gòtic, el més important és la torre campanar de planta quadrada, d’estructura romànica, amb dos pisos inferiors llisos i tres de superiors, separats per frisos d’arcs cecs i una franja de dents de serra, amb obertures triforades d’arquet de punt rodó, però amb elements decoratius ja gòtics (obra probablement del segle XIII).

La part més monumental de l’edifici és la gran portalada de marbre blanc, obra d’Antoni Antigó, formada per sis grans arquivoltes en degradació decorades amb motius vegetals en relleu, formant unes fornícules on hi ha col·locades les estàtues dels dotze apòstols, de mida natural, algunes ben conservades.

Pont Vell sobre la Muga

Aquest pont és una obra d’enginyeria d’època medieval que s’aixeca sobre la Muga, a ponent de la vila, a l’antic camí de Figueres. Fou manat construir pel comte Pere I (1325-41); El pont té set arcs de forma rebaixada, i fou molt refet després de l’aiguat del 1421. Hem de tenir en conte que a l’edat mitjana els ponts eren elements molt valorats pels senyors feudals, ja que s’hi cobrava el dret de pontatge.

El poeta  Carles Fages de Climent, molt vinculat a la vila, va dedicar un poema al pont Vell:
“Pont vell de set arcades/ vestit en set anyades.
Cada anyada, una arcada sobre el riu,/ anys d’abundor de Déu i anys de misèria
marcats damunt l’artèria del riu”.

Desplaça cap amunt