El poble de Colera es troba a 10 m d’altitud, prop de la mar i a l’esquerra de la riera de Molinars. L’emplaçament actual és força recent, ja que com en altres llocs de la costa: no va ser fins a la desaparició de la pirateria, a mitjan segle XVIII, que els pobladors repartits per les muntanyes s’anaren desplaçant cap a la costa, però encara procuraren de no ser vistos des de la mar (El poble és “amagat” per un petit pujol).

Malgrat no haver-se conservat cap document sembla ser que el 4 de febrer del 1769, Isidre Ferran Sangenís, pagès de Garriguella, i els seus dos germans, Ramon i Josep, varen enviar una sol·licitud al Rei Carles III per fundar la nova vila de Colera, de cinquanta cases, amb els veïns corresponents, en terrenys de la seva propietat, i el 4 de juliol del 1770, va arribar l’autorització. El nou poble s’anomenaria Sant Miguel de Colera. Es diu que aquesta autorització anava acompanyada d’un plànol de com havia de construir-se el poble: on se situaria l’església, l’ajuntament, els canons de defensa, etc.

A petició d’uns veïns de Portbou i Molinars, la Diputació de Girona amb data de 10 d’abril del 1885 va dictar una ordre en què el municipi de Sant Miquel de Colera passava a formar part del de Portbou. Un mes més tard, però, els veïns de Colera, en desacord amb aquesta ordre, van cremar els arxius de l’Ajuntament. El 24 de maig, en una sessió plenària duta a terme a l’ajuntament de Portbou, es va fer efectiva la capitalitat de Portbou enfront de Colera, la qual va durar fins que una llei signada el dia 2 de juliol del 1934 pel president Lluís Companys va autoritzar la segregació de Colera del terme municipal de Portbou. El poble va experimentar un cert increment amb la construcció del ferrocarril.però resultà molt damnificat durant la guerra civil de 1936-39 ja que el gran pont de ferro era un objectiu dels bombardeigs i moltes cases foren reconstruïdes a la postguerra, com també la nova església parroquial de Sant Miquel, edifici molt senzill d’una nau amb capelles laterals i absis semicircular.

La costa és força accidentada, i s’estén de N a S des de la punta de la Mercè fins al Cap Ras tot gaudint de sis platges: Cala Rovellada, Platja d’en Goixa o dels morts, Platja Carbassó, Platja de Garbet, Platja de les Assutzenes i la Platja nudista del Borró.Passejar pels carrers del poble fins a la platja ens ofereix la imatge, sempre present, del magnífic traçat del pont de ferro del ferrocarril sobre algunes taulades. No deixeu de visitar la plaça Pi i Margall, presidida per el monumental plàtan centenari plantat el 1898 i conegut popularment com l’arbre de la llibertat.

La veta blanca de Cala Rovellada

Amb el nom de Veta Blanca és conegut un rar penya-segat situat a la costa del poble de Colera, a uns 300 metres al nord de la popular Cala Rovellada, i que és tota una raresa geològica pel seu color blanc entre el conjunt de parets de roca fosca. Aquest color és clarament visible fins i tot des de les imatges per satèl·lit. Es tracta probablement d’una roca filoniana (de filó) de tipus apilita. Es va formar doncs en l’interior de l’escorça terrestre per consolidació de magma i ascendí per una fisura de la pròpia escorça. Composta, entre d’altres minerals, de quars aquest color tan blanc i la seva textura fina són deguts a l’absència de miques negres. Per poder-la veure en detall cal fer-ho en barca des del mar.

Puig d’Esquer

El Puig d’Esquer, a 606 metres d’altitud, és una muntanya doble que està situada entre els termes municipals de Colera i Llançà i que és un exemple de la muntanya empordanesa típica: mar, muntanya, sol, vent, dolmens, esglésies romàniques.., i que, al seu cim, conta amb una visió excepcional de la plana empordanesa i del Canigó. Als seus vessants, hi trobem diferents monuments megalítics, així com les esglésies romàniques de Sant Miquel de Colera i Sant Martí de Vallmala.