L'encant de Darnius

Darnius
Capvespre a Darnius (Autor desconegut- Fons Ddgi)

El terme municipal de Darnius, a 193 m. d’altitud i amb una extensió de 35 km2. s’estén pels estreps meridionals de la serra de l’Albera, a la conca de la Muga, i al sector que tanca per ponent la plana empordanesa. Limita al nord amb Agullana, a l’est amb Biure, al sud amb Boadella d’Empordà i a l’oest amb Maçanet de Cabrenys. Té com a agregats els nuclis del Barri del Pantà, el Veïnat d’Amunt, L’Arnera, Ricardell i el Veïnat de Mont-roig. La història de Darnius comença l’any 983, quan apareix escripturat amb la veu llatina Darnicibus, que pertanyia al comptat de Besalú. Trobem repartits per tot el terme municipal indicis de poblaments neolítics, com el dolmens del Mas Puig de Caneres.

Dins el nucli antic, a l’entorn de l’església parroquial, queda ben marcat el traçat del reduït recinte fortificat medieval (a migdia hi ha la porta d’entrada); que s’estengué vers migdia en un eixample al llarg del carrer Major fins a la carretera de Maçanet. L’Església de Santa Maria de Darnius, documentada des de l’any 1279, és un temple romànic de notables dimensions. Està situada al centre del que fou el nucli emmurallat del poble i envoltada per un passeig on es trobava l’antiga sagrera. És destacable el passadís cobert d’entrada a aquest recinte. El campanar, de cadireta, fou substituït per una torre de coberta apiramidada als segles XVII o XVIII; abans havia estat fortificada sobrealçant els murs. Al carrer Major hi ha la casa senyorial dels Masot del segle XVII.

Aprofitant les extensions d’alzina surera, el poble va desenvolupar des del segle XIX una important indústria surera, l’existència de la qual s’allarga fins ben entrat el segle XX. Aquesta va afavorir, l’any 1865, la creació d’una germandat de socors mutus, i aviat es creà la Societat Cultural i Recreativa i La Concòrdia, encara existent. Actualment el pantà i el clima de muntanya mitjana han contribuït a atreure excursionistes i estiuejants.

La dama del castell de Montroig

Són visibles des de tota la contrada les restes del castell de Montroig.castell que ja figura esmentat l’any 1070 per primera vegada , quan era possessió dels senyors de Darnius.La llegenda diu que la sang de la dama del castell i el seu amant, assassinats pel seu gelós marit, va tenyir les parets i les terres d’aquesta muntanya. La realitat és molt més tel·lúrica ja que el castell se situa en terrenys argilosos d’un viu color vermell que donen nom al pic i al castell i que van servir per fabricar els rajols del castell. Documentat des de l’any 1070, l’edifici conserva poques restes ja que ha tingut contínues reformes.

La “platja” de Darnius

Darnius és l’únic poble d’interior de l’Alt Empordà que pot afirmar que té platja. Doncs resulta que si bé el pantà de Darnius-Boadella és conegut per molta gent, no n’hi ha tanta que sàpiga que Darnius disposa d’una zona de platja i bany. Aquesta està situada als terrenys del Mas Corbet, i és anomenada popularment com a Club Nàutic Darnius, des que el 1983 es va fundar aquesta societat esportiva sense ànim de lucre, on a més de la zona de bany, es fan activitats aquàtiques molt apreciades pels turistes suïssos, alemanys i belgues i pels habitants de Darnius. Al costat hi ha també un restaurant on poder tastar les especialitats de la zona.

Deixeu un comentari