La vila d’El Far d’Empordà a uns 3 km de la capital de la comarca, Figueres, ocupa una extensió de terreny que abans era plena d’estanys, alguns dels quals encara apareixen quan hi ha fortes llevantades, fins que es va aconseguir la seva dessecació i s’utilitzaren per a camps de cultiu. És citat per primera vegada l’any 844 amb el nom de: Farus, i durant el règim borbònic, el nom es va oficialitzar amb grafia arabitzant com a Alfar. De fet, no va rebre el nom actual fins a l’any 1979.

El poble forma un nucli agrupat entorn de l’església de Sant, i de les restes del castell. Situat al cim d’un turonet a 44 metre sobre el nivel del mar, s’estén pels seus vessants sud, sud-est i sud-oest, de manera que resta en part arrecerat dels efectes violents de la tramuntana. Els carrerons són estrets i curts, sense una disposició ben definida. Malgrat la poca elevació del puig del Far, des del poble es domina una visió panorámica obre una gran part de la comarca. Aquest fet va fer suposar a alguns historiadors que el nom del poble és originat precisament per la seva situació preeminent respecte de la plana empordanesa.

L’any 1299 el comte d’Empúries Ponç Hug IV hi feu construir un castell, i successivament fou fortificat el poble per la seva situació estratègica en mig de la plana de l’Empordà. El terme municipal és travessat per diversos camins que concorren al nucli urbà i, des d’aquest, s’estenen pel territori de forma radial. Aquesta confluència de camins que menen cap a Viltenim, Vilabertran, Siurana, Vilamalla, Santa Llogaia d’Alguema, Vila-sacra, Fortià i Figueres segur que té a veure amb l’existència del Castell de El Far datat al segle XIII i que tot i ser de caràcter menor , comportava un cert control del territori. Al costat del poble es troba el veïnat de l’Oliva, format per una vintena de cases i masos dels segles XIX i XX. El Far d’Empordà celebra la seva Festa major, en honor a Sant Martí, l’11 de novembre i la Festa d’Estiu a mitjans de juliol.

Església de Sant Martí del Far

L’església de Sant Martí del Far és un bell edifici romànic fortificat que no ha sofert gaires modificacions. Aquesta església surt esmentada en diversos documents dels segles XIII i XIV. L’any 1229 hi ha notícia de l’homenatge rebut al bisbe de Girona, Guillem. Totes les façanes presenten fileres de carreus ben tallats, col·locats amb cura. A l’ala de llevant, la façana presenta unes interessants gàrgoles amb forma de lleons. La portalada de la façana principal és de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis. Al centre, hi ha una gran finestra de doble biaix, amb dos arcs de mig punt en degradació resseguits per un fris de dents de serra. Damunt d’aquesta façana s’alça el campanar de cadireta, autèntic mirador de l’Empordà.

Els estanys del Far

Poca gent fora del poble d’El Far coneix l’existència al seu municipi dels Els Estanys del Far (El de l’Oliva i el de Fonolledes),estanys que només s’omplen en perìodes de pluges forte i persistents Antigament, aquestes zones humides i d’aiguamolls ocupaven molta més extensió. El que era un fet comú fins fa no gaires dècades, ara ho considerem com un fet gairebé excepcional, Els terrenys conreats s’omplen d’aigua especialment després de fortes llevantades. Si l’embassament d’augües pluvials perdura durant varis dies és fàcil observar tot tipus d’ocells que hi fan estada pels estanys.