L'encant de Fortià

Fortià
Vista general de Fortià (Autor desconegut fons DdG)

El terme municipal de Fortià, es troba a 8 m. d’altitud i conta amb una superfície de 10,79 km2. Limita al nord amb Vila-sacra, a l’est amb Castelló d’Empúries, al sud amb Riumors i a l’oest amb El Far d’Empordà, Siurana i Vilamalla. Té agregat el nucli de Fortianell, on l’any 1849 es va instal·lar una granja-escola per al desencubant de l’agricultura de la comarca. La gran destrucció de l’aiguat del 1421 obstaculitza la recerca de possibles troballes arqueològiques i el fet de no disposar de documents anteriors al segle X, el que no implica que el poble de Fortià no existís de més antic. Etimològicament el nom deriva de l’antropònim llatí Fortius.

Les primeres notícies conegudes de l’església de Sant Julià i Santa Basilissa daten de l’any 1150, moment en què fou consagrada l’església de Sant Mamet de Riumors pel bisbe de Girona Berenguer de Llers. El prelat volgué dotar el nou temple amb una propietat força extensa situada dins el terme de l’església de Sant Julià de Fortià. S´hi oposà, entre altres, l’abat Ramon del monestir de Sant Pere de Rodes, al qual pertanyia el lloc des d’antic. Té una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal. La nau està dividida en tres crugies per dos arcs torals apuntats. Les voltes de la nau, del presbiteri i de la majoria de les capelles laterals són de creueria. Hi ha un cor també d’arc rebaixat i volta de creueria. La llinda de la porta, de 1573, correspon a la fase final de la construcció de l’església, acabada a la dècada de 1590.A la vila hi va nàixer Sibil·la de Fortià,membre de la noblesa empordanesa i muller de Pere III el Cerimoniós,Fortià celebra la seva Festa Major en honor de Sant Julià i Santa Basilissa, a primers de gener.

Casa de la Reina Sibil·la:

La casa de la Reina Sibil·la és un gran casal renaixentista que també rep el nom de Casa Gran, construït pel cavaller i comerciant Pere Ignasi Ferrer, Acabat el 1628 i edificat sobre dues construccions propietat de la mateixa família, documentades des del s. XIV. Considerat durant molt temps i de forma errònia l’antic palau de la reina empordanesa Sibil·la de Fortià, la quarta muller de Pere III el Cerimoniós.  i, per tant, reina de Catalunya i Aragó en un moment en què Catalunya tenia conquerides terres arreu de la Mediterrània.

A l’edifici destaca la façana principal amb carreus i amb diverses inscripcions a la porta i a les finestres. A la façana est també hi ha una inscripció amb referències al constructor. Des del 2008 és de propietat municipal i es van realitzant obres de restaura ració per convertir-la en un centre cultural i on també es vol per dedicar un espai a la figura de la reina. Sibil·la, filla de Fortià.

Casa del Delme

La coneguda com a casa del Delme és el magatzem del mas o botiga de la Pabordia de Sant Pere de Roda a Fortià des de l’Edat Mitjana. A la llinda de la porta hi ha una inscripció amb la data 1767 i els símbols històrics del monestir: dues rodes, la mitra de l’abat i les claus de Sant Pere. Símbol del control de Fortià per part del monestir benedictí des del segle X, el Delme era l’ Impost del deu per cent sobre els productes de la terra destinat a assegurar el manteniment del clericat i els edificis religiosos. Les cares fetes amb ceràmica van ser instal·lades fa pocs anys. Al costat es troben altres dues cases d’època moderna que foren remodelades també al segle XVIII.

Desplaça cap amunt