Garrigàs és el cap d’uns extens terme municipal que comprèn terrenys de la plana al·luvial dels Terraprims, a l’esquerre del Fluvià. En formen part els pobles agregats d’Arenys d’Empordà, Ermedàs, Vilajoan i el veïnat de Tonyà. La població s’agrupa en els petits nuclis esmentats, però també n’hi ha de disseminada, que s’escampa pels sectors nord i nord-oriental del terme. Tots ells pertanyien a la baronia de Siurana. El territori va pertànyer antigament al comtat d’Empúries, i a la fi del segle XVII formava part de la batllia reial de Siurana. El 1195 hi ha notícia d’un cavaller de nom Guillem de Garrigàs.

El poble de Garrigàs, on hi ha la casa del comú, és troba al sector septentrional del terme on forma un nucli agrupat al cim d’un pujol, a 101 m d’altitud, amb carrerons estrets i moltes raconades. Les cases, de dues i tres plantes, són dels segles XVII, XVIII i XIX. L’església parroquial de Sant Miquel de Garrigàs és a uns 500 m al nord del poble, en terreny pla, al veïnat de l’Església, de població disseminada. És una edificació romànica, del segle XII, documentada els anys 1279 i 1280, d’una nau amb absis semicircular, construïda amb carreuada. L’actual rectoria, al nucli de la població, es la nova parròquia de Sant Miquel. Val a dir que cadascun dels seus agregats disposa d’una història pròpia i un patrimoni arquitectònic important que seria feixuc esmentar en aquest petit espai, però que us animen a descobrir. Igualment, cada nucli de població agregat celebra també les seves pròpies festes. Per acabar hem de fer esment de les tradicionals quines nadalenques de Garrigàs que tenen molta anomenada a tota la comarca.

Aplec de Santa Llúcia de Tonyà

L’ermita de Santa Llúcia de Tonyà dins el terme de Garrigas, està situada aproximadament a un quilòmetre de Vilamalla, i presenta les característiques de l’arquitectura popular. Es tracta d’un edifici de petites dimensions, emblanquinat tant interiorment com exterior. Té una sola nau amb absis irregular, i un pòrtic afegit a la façana d’accés que té arcades de mig punt.

Antigament, per l’Aplec de Santa Llúcia de Tonyà, els romeus que hi acudien recollien farigola, romaní i herbes aromàtiques. En arribar, feien una gran foguera i la mantenien encesa davant l’ermita. Es tractava de perfumar-se amb el fum olorós que desprenia el foc, perquè, segons creença popular, enfortia la vista i la santa els guardaria i els protegiria del mal d’ulls.Es feia un esmorzar popular i es ballaven sardanes. Actualment l’ermita és de propietat privada -és una casa de turisme rural- que només es pot visitar aquest dia concret de l’any,en què s’obren les portes per l’Aplec per i, poder accedir a la capella» presidida per la erge de Santa Llúcia.

Castell d’Arenys d’Empordà

A Arenys d’Empordà es troba el castell d‘Arenys,actualment annex a l’església de Sant Sadurní. És un edifici de planta baixa i dos pisos, rectangular, amb un petit pati central, actualment molt modificat. A la façana meridional hi ha obertures rectangulars. A la llinda del finestral del centre es troba una figura en relleu que correspon a l’emblema dels Palol. A la part central d’aquesta façana sobresurt un cos rectangular a manera de pòrtic amb arcs i voltes a la planta baixa i al pis. A la façana de ponent hi ha un gran portal adovellat d’arc de mig punt, on es pot veure-hi l’escut dels Cruïlles en baix relleu. A la llinda de la finestra hi ha la data 1715. Aquest edifici, de propietat privada, ha patit moltes modificacions al llarg del temps, les quals han convertit el castell en un gran casal ple d’afegits i adaptat per a tasques agrícoles i ramaderes. En ell hi varen viure la reconeguda ballarina catalana Aurea de Sarrà,nascuda a Arenys, i el seu marit, el crfític d’art José Francés.