Pel que fa a la vila, aquesta no es formà fins al segle XVI; el 1660 tenia 20 cases i el 1680 hi habitaven 80 persones. L’agricultura és dedicada per un igual al secà i al regadiu, i encra trobem algunes hectàrees de pastures permanents i de terreny forestal. L’explotació ramadera es dedica bàsicament a la cria del bestiar oví, seguit del porcí i el boví. Però l’activitat econòmica tradicional més important ha estat la pesca, tot i que la manca d’un port ben resguardat dels temporals ha donat lloc a un tipus de pesca d’embarcació petita que les varaven a la platja, com les teranyines i els llaguts. Els pescadors agrupats en una confraria s’han especialitzat, de fa temps, en el peix blau (sardina, verat, seitó). Té una gran tradició l’elaboració d’anxoves i un d’ells, el d’en Callol, es remunta al segle XVIII.

El turisme ha esdevingut, però, l’activitat primordial, que ha provocat una transformació considerable de la vila i el terme. Hi ha un gran nombre d’establiments hotelers, càmpings i apartaments, especialment al sector de Riells i la Clota, al passeig del Codolar i a les nombroses urbanitzacions. La vila de l’Escala, a 14 m d’altitud, a l’extrem de migdia del golf de Roses, es formà a la vora del seu petit port natural, protegit pel Cargol.

El nucli antic és presidit per l’església parroquial de Sant Pere de l’Escala; un primer temple, al qual fou traslladat el Santíssim des de Sant Martí d’Empúries L’any 1682, l’edifici fou substituït per l’actual, bastit en 1701-39 i acabat el 1761. És un edifici d’una nau, amb capelles laterals i capçalera poligonal. A l’ interior té estructura gòtica i la façana, en canvi, és de concepció renaixentista amb decoració barroca. Entre les cases dels segles XVIII i XIX, algunes fetes amb carreus procedents d’Empúries, es destaca la casa on nasqué i morí Víctor Català, al Carrer Major, i Can Maranges, vora el port. L’antic Alfolí de la Sal o Pòsit Vell, casal de planta basilical del segle XVII, és un dels edificis més interessants de la vila, que fou magatzem i mercat de la sal, duana i pòsit. 

El Cementiri Vell

El Cementiri Vell de l’Escala, prop de la mar, és un conjunt neoclàssic del 1835, és únic a la seva categoria a la Costa Brava. És un espai rectangular amb nínxols blancs coronats per timpans recoberts de cal, el que li dóna un color blanc enlluernador. Des del 1970 ja no està en funcionament, tot i que es pot visitar. Està situat dins el nucli urbà a poca distància del passeig Marítim. Al seu interior hi han les restes de dues figures catalanes: Caterina Albert, qui sota el pseudònim de Víctor Català va escriure grans obres de la literatura catalana, i Josep Esquirol, fotògraf que va fer les primeres fotografies del jaciment arqueològic d’Empúries. Des del Museu de l’Anxova i la Sal s’organitzen visites guiades.(+info: 972 77 68 15)

Empúries

Empúries és un dels escenaris privilegiats de la nostra història. Porta d’entrada de la cultura grega i romana a la península Ibèrica, Empúries és un jaciment excepcional, on conviuen les restes d’una ciutat grega -l’enclavament colonial d’Empòrion– amb les d’una ciutat romana, l’antiga Emporiae, creada a inicis del segle I aC sobre les estructures d’un campament militar romà instal·lat durant el segle anterior. Empúries constitueix així un lloc privilegiat per entendre l’evolució de l’urbanisme grec implantat a l’extrem occidental de la Mediterrània, així com per analitzar l’urbanisme romà del període final de la República i la seva transformació posterior durant l’època imperial. (+info: 972 77 02 08).