L'encant de La Jonquera
La vila de la Jonquera, a 110 m d’altitud, es troba a la dreta del Llobregat d’Empordà. El conjunt constitueix un típic poble camí, amb les cases arrenglerades a banda i banda de l’antic camí francès medieval i modern (pel coll del Pertús), la qual seguia el traçat de l’antiga via romana. La carretera N-II i l’autopista AP-7 passen pels afores del nucli urbà. Dins del terme urbà hi ha la boca sud del túnel del Pertús per on, des del 2010 passa el TGV. Al voltant de l’església parroquial hi ha algunes cases del segle XVII.
És notable el conjunt arquitectònic de la plaça i la part posterior de les seves cases, que dóna al riu, amb porxos d’arcs de mig punt i voltes d’arestes, també del segle XVIII. L’actual església parroquial de Santa Maria, de la Jonquera és en la seva major part obra del segle XVIII, d’una nau amb capelles laterals, creuer amb cúpula i absis semicircular i un campanar de torre octagonal. La façana, però, és l’únic element que es conserva de l’antic temple, alçat a l’inici del segle XV, amb portada d’arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà d’un estil romànic ja molt avançat i tardà, amb elements gòtics. Aquesta nova parròquia substituí la de Sant Miquel de Solans, a llevant i de poblament dispers. Tant el lloc de Ionquera, esmentat el 1285, com l’església, anterior al segle XIV, es trobaven al límit entre els termes parroquials d’Agullana i Sant Miquel de Solans. Aquest indret formà part dels extensos dominis dels Rocabertí, el castell dels quals, és situat dins el municipi, i encara l’any 1698 la Jonquera, amb Agullana, Darnius i Canadal formava una batllia del comtat de Peralada.
Al carrer Major hi ha el gran casal de Ca n’Armet, edifici de dues plantes i golfes, amb grans cellers subterranis, obra del segle XVIII; a quin interior hi ha destacats salons amb pintures pompeianes.També s’ha de destacar El Centre Cultural de l’Albera “Can Laporta” un equipament cultural municipal, i el MUME-museu memorial de l’Exili. De les seves festes cal destacar, al mes de maig, la Marxa dels Dòlmens i Travessa de la Jonquera a Portbou. El dilluns de Pasqua,se celebra la festa petita de la vila, que inclou un aplec a l’església de Santa Llúcia. La Festa Major té lloc el 8 de setembre.
Barri d’Els Límits
Al terme de la Jonquera existeix un barri o veïnat de característiques singulars. ben diferents. Es tracta del barri d’Els Límits,que està situat en el vessant meridional del coll del Portús. Juntament amb el barri francès annex d’El Portús, al qual es troba unit urbanísticament -encara que no administrativament- que constitueix el nucli conegut popularment amb el nom del Portús. El conjunt urbà representa un cas molt especial, ja que la carretera separa les dues entitats de què és format: en el tram meridional, la banda est és la catalana i la banda oest, francesa; en el tram septentrional ambdues bandes són territori únicament francès i el coll pròpiament dit pertany a França. Actualment el costat espanyol s’ha convertit en un gran centre comercial per al client francès.
Un poble de frontera
El Tractat dels Pirineus (1659) va situar la nova frontera entre les monarquies hispànica i francesa, i l’antiga duana i els serveis inherents van donar un gran impuls a la població. El procés d’integració europea va portar a la desaparició de la majoria dels tràmits duaners a partir del 1993, i la Jonquera va afrontar aleshores una reconversió difícil. Aquest municipi ha esdevingut una de les vies d’entrada per carretera més freqüentades de l’Estat espanyol (han arribat a entrar-hi més de 2 milions i mig de vehicles anuals i decididament la seva situació fronterera ha marcat decisivament l’economia i la fesomia de la vila.