El terme municipal de Llers és força extens, i accidentat per turons i serralades de poca elevació. Són els darrers contraforts prepirinencs, de formació calcària, que assenyalen el límit nord-occidental de la plana. Hi ha nombrosos torrents, que formen l’interfluvi entre les conques del Manol i la Muga. Aquest darrer riu passa per l’extrem septentrional del terme i en alguns punts serveix de límit amb el municipi de Pont de Molins.Té l’agregat dels Hostalets de Llers.

La vila de Llers, dominada encara per les restes del seu castell, es troba a 142 m d’altitud, als vessants d’un serrat, dominant la plana. L’església parroquial de Sant Julià de Llers (reedificada a la fi del segle XVIII), convertida en polvorí durant la gurra civil amb unes 200 t de trilita, fou volada el 8 de febrer de 1939 i l’enorme explosió destruí totalment el barri antic. Es construí després de la guerra un barri nou mig quilòmetre a migdia, dit el Poblenou de Llers, que té la casa de la vila i la nova parròquia. El barri del castell era anomenat antigament la Vila d’Amunt i hom anomenava Vila d’Avall al de l’església, més inferior (a uns 300 m), on hi havia l’hospital medieval (esmentat el 1309 i amb una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, la capella de Sant Sebastià, feta al segle XVI per un vot de poble) i el castell de Bellver, edificis tots destruïts en l’explosió.

Els seus habitants van patir els efectes de les guerres carlines, però el pitjor desastre va arribar amb la Guerra Civil, ja que el 8 de febrer de 1938 les tropes republicanes es retiraven precipitadament cap a la frontera i varen decidir volar els 200 quilos de trilita que estaven emmagatzemats a l’església. L’explosió va tenir efectes devastadors, destruint completament la població. La violència de l’esclat va ser tal, que on estava el temple únicament va quedar un gran forat. Afortunadament els veïns van ser avisats evitant-una massacre, encara que va morir l’alcalde. Aquest fet va provocar la destrucció total de l’església de Sant Julià, el castell i diferents cases pairals entre d’altres. A linterior de l’absis de la església parroquial hi ha una atractiva pintura mural obra del pintor Josep Ministral, instal·lat de fa temps al poble. És conegut a tot l’Empordà el mite de les bruixes de Llers, recollit en un llibre pel poeta Carles Fages de Climent, que les va popularitzar.

Un vampir al Castell de Llers

Llers que en l’edat mitjana era una plaça fronterera entre els comtat de Besalú i el d’Empúries, ha estat un punt estratègic des de temps antics, i aquesta importància estratègica, és una de les probables raons de la construcció del castell en aquest lloc. El castell de Llers, juntament amb els altres onze castells que en depenien, van formar una xarxa defensiva de gran importància. Les restes del castell es troben a la part alta de la vila i està format per una torre mestra, cilíndrica, de gran diàmetre i de murs molt gruixuts, circumdada per una muralla de planta trapezial.

El castell de Llers va patir destroces durant les guerres dels segles XVII i XVIII, i tingué un paper destacat com a fortificació durant la primera guerra carlina. Segons un llegenda al castell hi va viure el comte vampir Arnald d’Estruc, que va morir assassinat el 1173 i, diuen, va tornar a la vida convertit en un noble jove i seductor. L’Arnald, a més de xuclar la sang a la gent, seduïa noies i les deixava embarassades. Al cap de nou mesos aquestes dones parien petits monstres que morien només nàixer. Les criatures morien només de néixer.

Saps que Llers era terra de bruixes?

Expliquen altres llegendes que moltes de les dones de Llers eren bruixes i que la nit de Sant Silvestre es reunien per fer aquelarres amb el diable. La llegenda la va recollir, anys més tard, Carles Fages de Climent al seu llibre “Les bruixes de Llers” amb il·lustracions de Salvador Dalí i próleg de Ventura Gassol. Aquest llibre les va popularitzar, però, el poeta explicava que es va haver d’inspirar en les llegendes que circulaven per la zona de feia dècades, ja que els veïns no li van voler parlar de les bruixes! Actualment, Llers celebra la “fira Fes-te la bruixa”.