L'encant de Maçanet de Cabrenys

Maçanet de Cabrenys

Maçanet de Cabrenys és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà. El seu terme està situat als peus del vessant oriental dels Pirineus i el travessen els rius Arnera, Frausa i Rinadal, i el sender GR-11. A sud i a sud-oest limita amb els termes d’Albanyà i Sant Llorenç de la Muga, a l’est amb La Vajol i Darnius i al nord amb diverses poblacions del Vallespir (França): Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Reynes, Amélie-les- Bains, Ceret i Morellàs i les Illes. El poble, a 370 m d’altitud, està en una vall entre els dos punts més alts del seu terme: el puig de les Salines (1331 m) i el roc de Frausa (1445 m.).

El passat segle es varen trobar destrals neolítiques prop del riu Arnera que, juntament amb el menhir de la Pedra Dreta, demostren que la vall de l’Arnera estava poblat des d’èpoques prehistòriques. La primera cita documentada del lloc apareix en el precepte de Lluís el Pietós de l’any 814, en el qual es diu que Ceret limita a sud amb villam quae dicitur Macanetum. L’any 954 el comte Wifredo II de Besalú va donar al monestir de Sant Pere de Camprodon un alou de Tapis, perquè es construís el santuari de les Salines. Durant l’edat Mitjana va estar fortificada, conservant restes de la muralla amb tres portades del segle XV. En 1440 es va afegir de Cabrenys a el nom de Maçanet, perquè la població passa a pertànyer a la baronia de Cabrenys, una línia de la nissaga dels Rocabertí. En 1553 la pesta negra aniquila a la meitat de la població.

Maçanet posseeix nombroses fonts, el que unit al seu clima, atrau nombrós turisme, que és la principal font d’ingressos econòmics, juntament amb la construcció, l’agricultura de secà i la ramaderia. Té una planta embotelladora d’aigua, Las Creus, que actualment pertany a el grup Vichy Català. Havia tingut indústria tèxtil i de ferro, i fàbriques de taps de suro i una de pipes de fumar. Actualment Maçanet ofereix una gran oferta de restaurants on poder gaudir dels plats típics de la comarca. L’agricultura de secà, la ramaderia i la indústria forestal gairebé han desaparegut.

L’església parroquial, dedicada a Sant Martí, és del segle XII o XIII, i pertany al romànic tardà. Està formada per una sola nau rectangular coberta per una volta en arc ogival i per un absis semicircular cobert d’una volta en forma d’ametlla. El portal està format per un timpà voladís llis de quatre arcs i d’una arquivolta; la porta, de fusta, està decorada amb forjats característics de l’època.

EL poble situat gairebé a la frontera amb França és ideal per a aquells que busquen tranquil·litat i gaudir de la natura. La posició privilegiada enmig d’una vall i prop del Canigó atrau aquells que els agrada el senderisme a l’igual que els aficionats a la caça, també per als que gaudeixen pedalant amb bicicleta de muntanya. Cal destacar la “Gorga de les dones” una piscina natural que l’ajuntament condiciona l’estiu perquè tothom es pugui donar una remullada. si l’aigua està molt freda, ja que ve del desglaç de la muntanya, sempre es pot anar a la piscina publica.

La maça d’en Rotllan

Situada al centre de la plaça de la Vila, consisteix en un pal de ferro, coronat per una anella i un peu de pedra, afegit posteriorment. La seva part visible mesura 3,70 m i, comptant-hi el pedestal i la part enterrada, tot plegat fa 5,50 m. La llegenda d’en Rotllan sorgeix cap a començament del segle XI i fa referència a un guerrer de l’època de Carlemany. Un cop acabada la campanya contra els sarraïns, en Rotllan va llençar una barra de ferro des de l’altra banda dels Pirineus (el castell de Cabrenys o el coll de Ceret, segons les fonts), tot exclamant: «Ja és massa net. Allà on la meva maça caurà, Maçanet de Cabrenys es dirà». L’any 1834 es va instal·lar a la plaça de la Vila. Posteriorment (1914) es va alçar damunt d’un pedestal per evitar que els carros s’hi enganxessin. El pal de ferro està coronat amb una anella de la qual penjava un fanal, desaparegut.

Gorga de les Dones

És la gorga per excel·lència i la més concorreguda, perquè s’hi arriba amb cotxe. L’origen del nom encara no es ben aclarit, sembla provenir del temps en què homes i dones es banyaven per separat. Per iniciativa particular, l’any 1961 s’hi va fer una resclosa amb una comporta, per elevar el nivell de l’aigua i així no es feia peu fins a mitja gorga. Al cim de la gorga hi ha una roca grossa en forma de banc i sembla feta exprés per descansar-hi o llençar-hi com si fos un trampolí; al dessota que fa balma hi ha la fondària màxima de 2 metres i mig. La gorga fa 30 metres de llarg per 12 d’ample i l’ajuntament cada any abans de l’estiu condiciona l’entorn i la desensorra. Els mesos de juliol i agost s’omple de gent, però fa un parell d’anys potser menys, degut a la construcció de la piscina municipal.

Deixeu un comentari