El poble de Masarac forma un nucli habitat força compacte, amb cases que es disposen esglaonades amb poc ordre, vora d’una font, pel vessant nord-oriental del puig d’Altrera, a 85 m. Es tracta d’un conjunt rural d’arquitectura popular, amb edificis bastits entre el segle XVII i la primera meitat del XIX. El nom del poble, figura citat per primera vegada, l’any 944 amb el nom de: Maseracho. El 1139 és una altra data assenyalada ja que és quan es  es funda el priorat canonical agustinià de Santa Maria de l’Om. El terme és travessat pel riu Anyet i s’hi conreen majoritàriament cereals, vinya i oliveres, i aquesta és la base econòmica del municipi, juntament amb les granges porcines. Masarac limita al nord amb Sant Climent Sescebes, a l’est amb Mollet de Peralada; al sud amb Cabanes, i a l’oest amb Pont de Molins i Biure. Té agregat els nuclis del Priorat i Vilarnadal.

L’Església de Sant Martí, de Masarac, és un petit temple d’una nau amb absis trapezial considerat pre-romànic (s. VIII-IX). Del temple original, que ha sofert modificacions posteriors, en queden els murs de la nau i de la capçalera. El Dilluns de Pasqua és tradicional fer una processó des del veïnat del Priorat fins a l’església parroquial. La festa major de Sant Laureà se celebra pel juliol i la festa petita per Sant Martí, al novembre.

Un altre edifici destacat és Santa Maria de l’Om una església i antic priorat del nucli del Priorat, Fou un antic priorat agustinià fundat l’any 1139.

Castell de Vilarnadal

Situat dalt d’un turó al poble de Vilarnadal, a uns 2 km de Masarac, podem contemplar el Castell de Vilarnadal. Malgrat que fou transformat en masia, encara conserva alguns vestigis de la construcció original. Fou l’origen del llinatge dels Vallgornera, que s’estengueren per l’Empordà i Sicília. És un castell de planta rectangular amb dues torres cilíndriques. A la façana principal hi ha un gran portal adovellat, i en la part superior quatre merlets rectangulars. Prop del portal hi ha una finestra gòtica, biforada ( segles XIV-XV). En les torres i al mur de tramuntana hi ha espitlleres per a arma de foc (s. XV). És notable l’antiga façana principal coronada amb merlets, i les restes d’un matacà, un portal de gran dovellatge i una finestra coronella gòtica.

Santa Maria de l’Om

Santa Maria de l’Om és una església, i antic priorat del nucli del Priorat, pertanyent al municipi de Masarac.  Fou un antic priorat agustinià fundat l’any 1139, depenent del monestir de Santa Maria de Vilabertran. L’any 1314 només residien al monestir quatre clergues i el seu prior Jaume de Llers. La comunitat va ser suprimida l’any 1592 pel papa Climent VII en secularitzar la comunitat de Vilabertran.

L’església és una de les poques restes conservades del que fou l’antic priorat. Està constituïda per dues naus amb dos absis semicirculars capçats a llevant. La nau principal està coberta amb volta de canó feta de maons, amb llunetes i arcs faixons sostinguts per pilastres adossades als murs laterals. Una motllura a manera de cornisa enllaça els capitells de les pilastres i recorre el perímetre de la nau. L’absis està cobert amb volta de quart de cercle decorada. La façana principal, orientada a ponent, fou reformada al segle xii. Presenta una portalada formada per sis arquivoltes en gradació, llinda i timpà llisos.