Tot seguint la carretera que va de Garrigàs a Arenys d’Empordà ens endinsem en els anomenats “Terraprims”, o terrenys de ponent de la plana empordanesa, i allà ens trobarem amb Palau de Santa Eulàlia, un poble voltat de camps de secà i de pinedes.. El seu terme municipal s’estén a l’esquerra del riu Fluvià, que fa de línia divisòria amb el municipi veí de Sant Mori i es compon dels nuclis de Santa Eulàlia i Palau, del veïnat d’Estanyet i dels masos dels Comuns i de Garrigàs. Antigament era conegut amb el nom de Palau Sardiaca, topònim derivat del domini que van tenir els ardiaques de la diòcesi de Girona, senyors del castell. El Palau va ser abandonat durant la guerra civil catalana al segle XV.

El nucli més gran de població es troba a Santa Eulàlia, on hi ha el centre administratiu i la casa del comú. Les cases, a l’entorn de l’església, no tenen una disposició urbana estructurada. Són edificis de dues o tres plantes, amb llindes dels segles XVI al XVIII, i formen un conjunt d’arquitectura popular rural. S’hi destaca, al carreró de l’extrem oriental del poble, una notable façana renaixentista datada el 1567 en un carreu sobre el portal adovellat i amb una finestra d’arc conopial amb arabesc calat.

L’església de Santa Eulàlia, parròquia de tot el terme, és dedicada a la màrtir Eulàlia de Mèrida i ja devia existir al segle XI. L’església actual és d’un romànic tardà, de tipus cistercenc, bastida amb carreus ben tallats, segurament del segle XIII amb diversos afegitons tardans: una obra de fortificació convertida en terrabastall i el campanar són els més importants. L’església té una pica baptismal romànica decorada amb arcuacions. El poble celebra la festa major a l’agost.

La Plaça de l’Església

Un bonic racó amb encant del poble de Palau de Santa Eulàlia es troba a la plaça de l’Església, on hi ha l’església parroquial de Santa Eulàlia. Es tracta d‘una placeta tancada, sense pavimentar, amb un gran plàtan al centre. Al costat esquerre, adossat a la paret d’una casa hi ha un llarg banc fet d’obra que invita a seure, i gaudir contemplant durant uns minuts, la magnífica façana romànica que ens ofereix el temple.

Can Batlle de Palau de Santa Eulàlia

Un dels casals més representatius del nucli de Palau és el que fou residència dels batlles del terme, que actuaven en representació dels ardiaques de Besalú. A la clau del portal hi ha la llegenda FRANCESCH BALLA L ANI 1630. La casa, travessada per una volta, ha estat reformada en diverses ocasions al llarg dels segles, significativament al segle XIX.