Pau és terra de vinyes, oliveres, sol i tramuntana, situat a la falda de la serra de Rodes i guardat per la magnífica església romànica de Sant Martí. El poble es troba al peu de la carretera que va de Vilajuïga a Roses. Una part del terme, la zona més planera, pertany al parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i la zona muntanyosa, de la serra de Rodes, al Parc Natural del Cap de Creus. Els seus cultius són d’oliveres i especialment de vinya, quins vins estan emparats sota la D.O. Empordà. Els monuments megalítics que es conserven a la zona dolmética de la serra de Rodes, demostren que la història de Pau es remunta a molts milers d’anys.

Pel que fa al poble de Pau, a 33 m d’altitud, està al peu del vessant meridional de la serra de Rodes. I s’agrupa a l’entorn de l’església i de la plaça, i s’allarga pels camins que hi menen. Les cases, de dues plantes i amb golfes o graners a la part superior, cellers coberts amb volta de pedra o de maó, als baixos i terrasses adossades a les façanes sobre arcs de mig punt, conformen un conjunt d’un gran interès com a arquitectura popular que mereixen una visita tot passejant pel nucli antic. A la plaça trobem el monumental edifici de l’església parroquial de Sant Martí de Pau, és documentat des del segle XIII. Ens trobem davant d’un edifici romànic, d’una nau capçada per un absis semicircular, que presenta dues etapes constructives: l’absis i el sector oriental de la nau són del segle XI, mentre que la resta de la nau i la façana, a ponent, són del segle XII. La diferenciació entre les dues etapes és ben clara pel que fa a l’aparell emprat: de pedres escalabornades a la part més antiga i de carreus perfectament escairats a la del segle XII. També la coberta interior és diferent en les dues etapes: la més antiga és de canó, i la del XII, apuntada. La portada és formada per cinc arquivoltes de mig punt en gradació, amb llinda i timpà. Els capitells de la portada presenten decoració de temes vegetals i zoomòrfics. A l’interior, hi ha un ossari gòtic al mur de tramuntana del 1348. I en les altres parets de l’exterior hi ha sengles làpides sepulcrals dels Pau, datades el 1313 i el 1320. A migdia de l’església hi ha el gran casal anomenat Cal Marquès, que ocupa el lloc de l’antic castell de Pau A l’interior, cal destacar l’estança coneguda com la Presó, coberta amb volta de canó.

Al sector meridional del terme de Pau, a la plana pròxima a l’antiga riba de l’estany, hi ha diverses masies escampades, emplaçades sobre minúsculs turons per a evitar els efectes de les antigues inundacions. La festa major s’escau per Sant Martí, al novembre i la festa d’estiu a mitjans d’agost.

Torre d’en Mornau

Amb el nom de la Torre d’en Mornau és coneix un gran grup edificat, del municipi de Pau, format per diverses construccions adossades i aïllades, que conformen un conjunt de planta rectangular. Ambdós edificis estan adossats a una torre de planta quadrada situada a la cantonada sud-est. Aquest conjunt d’edificis constituïren el centre d’una gran explotació agrícola i ramadera. La finca va ser adquirida el 1946 pel “Ministerio del Ejército”, que va instal·lar una eugassada militar, que va funcionar fins el 1966. L’ Institut Català del Sòl (INCASÒL) la va adquirir, el 2006, amb l’injectiu de preservar la finca, situada en el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Els Estanys de Vilaüt

Els Estanys de Vilaüt, dins el terme municipal de Pau, són un dels indrets pertanyents al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà més desconeguts. Es troben situats al nord del curs baix del riu Muga, dins l’àrea de la Reserva Natural Integral dels Estanys. Constitueixen el que queda actualment de l’antic Estany de Castelló d’Empúries, de gran importància en el passat, tant per la seva extensió, com per l’activitat que generava al seu voltant. Actualment, aquestes zones humides són llocs claus des del punt de vista biològic ja que acumulen un bon nombre d’espècies animals i vegetals. La seva situació interior, allunyada del mar, fa que les seves aigües siguin completament dolces, amb hàbitats, vegetació i fauna aviar marcadament diferents dels de la zona de llacunes salobroses, més a l’est. Just al costat de l’aigua hi trobarem un observatori per poder gaudir del desplegament de la vida natural sense interrupcions. Com a curiositat, podem afegir que aquest va ser el primer aguait per a l’observació d’aus construït a Catalunya l’any 1983. La progressiva desaparició de zones humides a tot el món fa que les que queden siguin reductes imprescindibles per a la conservació de moltes espècies.