La tranquil·litat que s’hi respira al petit poble rural, situat al cor de la plana empordanesa, permet als habitants i visitants de Pedret i Marzà gaudir d’una excepcional qualitat de vida.

Pedret i Marzà és un municipi de l’Alt Empordà. Els dos nuclis que formen el poble estan separats entre si per un quilòmetre de distància, Pedret està més dispersat, mentre que Marzà té un conjunt de cases al voltant d’una plaça, amb restes del que va ser una antiga fortalesa medieval. Està regat per la riera de Pedret, afluent de la Muga. La ramaderia, especialment la porcina és la base de la seva economia juntament amb el cultiu de secà.

El territori de Petreto és esmentat l’any 953 com un dels límits orientals de l’estany de Castelló, en un precepte del rei Lluís d’Ultramar que confirma els drets de pesca que el monestir de Sant Pere de Rodes hi tenia. El poble de Pedret té un nucli principal format per l’església, amb l’antiga rectoria, el cementiri i tres masies a les proximitats, a la dreta de la riera de Pedret. L’església de Sant Esteve de Pedret està situada al cim d’un petit terraplè rocós, al mig del petit nucli de la vila. És un temple de grans dimensions, d’una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular orientat a llevant. La nau està coberta amb una volta apuntada seguida i l’absis presenta volta de quart d’esfera, precedit d’un presbiteri cobert amb volta apuntada més baixa que la de la nau. El segon cap de setmana d’Agost es celebra la festa major de Sant Esteve. A mitjans maig té lloc la festa de Sant Isidre, dedicada als avis del poble

D’altra banda el nom de Marzà apareix esmentat en un document de l’any 1060. La nova església de Sant Isidre i Sant Antoni de Marzà fou beneïda el 15 de maig de 1968; és a l’extrem occidental del poble. A Marzà no hi havia anteriorment cap església, per tal com el lloc sempre ha pertangut eclesiàsticament a la parroquial de Sant Esteve de Pedret, situada 1 km vers llevant. La festa major de Pedret i Marzà coincideix amb la festivitat del Pilar, a l’octubre.

Les gallines de Marzà

Antigament tenien molta anomenada les gallines de Marzà. L’escriptor Pere Coromines, en el seu llibre “Les Gràcies de l´Empordà” parla de les gallines de Marzà , que anaven a pondre a Garriguella. “Tu faràs, diuen, com les gallines de Marçà, que van a pondre a Garriguella”…

En realitat es tracta de la gallina empordanesa, una raça originària de les comarques de l’Empordà que és un au de tipus mediterrani mitjà, de cresta senzilla amb clavell, les orelletes més aviat vermelles i els tarsos grocs. És una raça molt rústica, amb una posada mitjana de 170 ous anuals, amb certa tendència a covar i bon comportament matern. Alguns exemplars de la varietat vermella han estat millorades i són utilitzades en producció de carn de qualitat.

Marzà era terra de melons

Diu la llegenda: «Marzà, terra de melons, gairebé tothom en cultivava, i eren molt bons i aprecits pels comprdors. Es venien a mercats i a molts altres llocs. Diu que una vegada uns marzanencs varen sortir a vendre els melons amb un carro d’un altre municipi, i com que la gent veia que el carro no portava la placa de Marzà que indicav la poceència dels melons, en varen vendre molt pocs». El meló pot ser rodó o allargat, d’escorça groga, verda o combinada segons la varietat. La polpa és aromàtica, sucosa i dolça, resultant una fruita ideal per calmar la set.