L'encant de Perelada

PERALADA

El terme municipal de Peralada s’estén per la plana empordanesa del Nord de Figueres, ben regada en aquest sector per diversos cursos fluvials que davallen de la serra de l’Albera, com el Llobregat d’Empordà i l’Orlina que conflueixen en el riu Muga i, després de Vilanova de la Muga, el Manol.

Els orígens de Peralada son molt antics, ja que hi ha coneixement d’un poblat ibèric datat en 500 a. C. Es va originar el pagus de Peralada en època dels romans; en l’Edat Mitjana el comtat de Peralada va quedar sota el domini del comtat d’Empúries. La seva història ompliria llibres i en aquest recull ens interessa més centrar-nos en la vila actual.

El nucli antic, amb les petites places de planta irregular i carrers estrets, conserva la disposició urbana medieval que con serven sovint noms de les antigues activitats medievals (carrers i places de la Sabateria, la Peixateria, les Albergueries, el Forn, el Bordell, els Tints, les Olles). A la plaça Major, en part porticada, hi ha un casal gòtic força modificat que acull la casa de la vila i altres edificis antics. A la plaça Muntaner, amb reformes posteriors, encara hi ha la casa natal del cronista de Jaume I, Ramon Muntaner. Cal destacar el Castell de Peralada, antiga residència dels vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada, que va ser restaurat a finals de segle XIX a l’estil dels castells francesos. El terme inclou, a més, el nucli de Vilanova de la Muga a sud de el terme, agregat en 1975.

Sant Martí de Peralada és una església al nucli de Peralada. Es tracta d’un edifici de grans dimensions, d’una sola nau amb capelles laterals, creuer amb cúpula i absis poligonal. El campanar es troba a la dreta; és de base quadrada, fet amb carreus ben tallats. A la part superior té quatre grans obertures d’arc de mig punt motllurades i merlets de coronament de maó i pedruscall. A l’espai interior del timpà hi ha una inscripció sepulcral amb lletres gòtiques que fan referència al soterrament de Bernat Dorca, mort el 1225. També al seu interior, darrera l’altar major es pot veure una magnífica exposició de diorames nadalencs procedents d la col·lecció del castell.

Per les seves riques terres, l’agricultura havia estat la principal font de riquesa; Actualment les caves del Castell de Peralada mantenen la tradició vinícola amb l’elaboració de vins i cava. En l’actualitat els serveis turístics són el sector més important econòmicament, destacant el Casino, el Festival Internacional de Música conegut com a Festival de Peralada i el camp de golf i el Centre Cultural Sant Domènec. Peralada celebra la seva Festa Major en honor de Sant Martí, al voltant de l’onze de novembre.

Visita al parc del castell

Amb entrada pel Convent del Carme es pot visitar el Parc històric del Castell, dissenyat l’any 1877 per François Duvillers, per encàrrec dels comtes de Peralada. El 1875 els comtes de Rocabertí reformaren el castell medieval militar en un château a la moda francesa. Al costat del nou palau decideixen fer-hi un parc, compten amb uns terrenys adjacents coneguts com “lo Bosch del Comte”.

En el recorregut pel parc trobem, una colònia de cigonya blanca, un jardí francès de roses, teixos, braquiquítons, magnòlies, pins, xiprers i una alzina de més de dos-cents anys, anterior a la creació del parc. Per les festes nadalenques té lloc la celebració d’un Pessebre Vivent de gran tradició a la comarca.

Na Mercadera

L’”heroïna de Peralada” és un quadre del pintor realista barceloní Antoni Caba i Casamitjana, que representa la llegenda de Na Mercadera, una veïna de Peralada que, l’any 1285, durant la crema de Peralada, en el marc de la croada contra la Corona d’Aragó, essent a l’hort, va capturar un cavaller francès de l’exèrcit enemic, el va fer entrar a la vila i el va vendre per un rescat. La seva gesta, difosa a la Crònica de Ramon Muntaner la va popularitzar.

Na Mercadera tenia obrador de merceria a la vila, però, com totes les dones dels pobles i viles de les classes populars, a més de treballar amb els seves mans, tenia cura de l’hort situat fora muralla, que proporcionava una part important de l’alimentació de la família. Durant el primer cap de setmana de juny, Peralada torna 700 anys enrere, per transformar el centre històric en un plató únic, a on la fantasia i la història transporten al visitant a l’antic Comtat de Peralada, amb una fira medieval amb el nom de Na Mercadera, nom amb el que també han batejat una geganta de la vila. El quadre, que pertany al Museu del Prado, està cedit en dipòsit i es pot veure al Centre Cultural Sant Domènec, de Peralada.

Deixeu un comentari