Si cerquem un poble tranquil i amb molt bona qualitat de vida en trobarem molts a l’Alt Empordà, com ara a Pontós és municipi situat a l’interfluvi del Fluvià i de la Muga, en les serres de poca elevació que marquen la terminació de la plana al·luvial. El poble està situat en una petita vall, té cultius de regadiu i secà, així com ramaderia. Fora d’aquest nucli de població hi ha els veïnats de Romanyà d’Empordà, del Castell i de la Pobla, a part de nombroses masies escampades pel terme. Els boscos de pins, alzines i roures i els camps de cultiu defineixen el seu entorn natural. La diversitat de vestigis històrics permeten resseguir la història de Pontós des d’època íbera fins a l’actualitat. L’antic castell de Pontós, a 124 m d’altitud a migdia del poble, ha estat l’origen del barri del Castell. Encara resten alguns vestigis d’aquesta edificació. Pontós és un poble tranquil dels aspres empordanesos. El poble s’estén en un planer, entre dos petits turons: a migdia el puig on hi ha les restes de l’antic castell de Pontós i al nord el turó on es dreça la torre de l’Àngel.

L’església de Sant Martí de Pontós, situada en la part més enlairada del poble és un edifici del segle XVIII que conserva alguns elements de l’anterior temple romànic. S’hi accedeix a través d’una escalinata que ens deixa en una agradable plaça-jardí, on hi ha bancs per seure i un parc per la mainada. La façana principal de l’església es presenta imponent, davant nostre. La portalada és una obertura rectangular, feta de pedra calcària. Sobre la llinda hi ha una fornícula en forma de petxina dins la qual s’hi col·locà una imatge moderna del patró. Sobre l’arc de la fornícula hi ha gravada la data 1773. Al centre de la façana hi ha un rosetó. Al seu extrem de migdia, s’hi troba el campanar, de planta quadrada amb una arcada de mig punt en cada un dels murs, a la part superior. La seva coberta té forma de casquet apiramidat. La torre fou construïda aprofitant carreus de l’antiga església romànica (possiblement dels segles XI-XII). El poble celebra la festa major d’estiu de Santa Anna, pel juliol, i la festa major de Sant Martí al novembre.

La torre de l’Àngel

La torre de l’Àngel (146 m d’altitud) s’aixeca isolada dalt d’un turó, uns 500 m al N de Pontós. Joan Amades en recollí la llegenda que fa referència a la invasió de Felip l’Ardit segons la qual, després de la traïció per part dels defensors del castell de Pontós al rei català, només li restaren fidels els d’aquesta torre i gràcies als seus senyals els francesos pogueren ser vençuts.

El “Lourdes” català

A la banda nord i a pocs metres de l’església es troba l’anomena’t santuari de la Mare de Déu de Lorda o «el Lourdes català».que havia arribat a tenir una gran devoció per part dels empordanesos. Hi va ajudar el paratge conegut amb el nom de Penya Celdònia, amb molta vegetació, fonts, el riu Fluvià i una cova natural. Tot plegat, una rèplica de la gruta del Lourdes francès. Sembla ser que Mn. Gervasi Serrat, un capellà que hi hagué al poble, després d’un viatge a Lourdes, va posar una imatge de la Mare de Déu, en un racó recollit, hi aixecà un altar i una trona. Ara està tot abandonat, veient-se encara uns plafons de rajola, amb escenes de la Mare de Déu. l’any 1890 unes 3.000 persones varen assistir l’any 1890 a la inauguració del santuari. Amb la mort de Mn. Gervasi, el santuari va anar perdent la seva activitat. Durant la Guerra Civil va patir destrosses i, amb els anys, quedà abandonat. El 1970, el Bisbat, que n’era el propietari, va vendre els terrenys a un particular.