Conegut també popularment amb el nom de Rabós d’Empordà, és un terme accidentat amb sureres. El poble es troba a prop del riu Orlina, segons va apuntar al segle XVII el geògraf Pere Gil, el nom d’aquest riu es devia al fet que, segles enrere, la seva sorra contenia partícules d’or. Rabós té agregat el veïnat de Delfià.

En l’actualitat encara segueix sent un municipi dedicat a l’agricultura, però les vinyes que havien estat majoritàries en el seu cultiu, han anat decaient a partir de la plaga de la fil·loxera, que les va assolar l’any 1860. La seva demografia a partir de llavors ha anat decreixent. L’origen del nom «Rabós» no ha estat aclarit, si bé alguns estudiosos diuen que podria originar-se per la proliferació d’un animal salvatgí com altres llocs anomenats la Rabosa o el Raboser. En canvia sí és cert el primer document de l’any 935 que parla de la consagració de la segona església coneguda de Sant Quirze de Colera. En precisar el territori dominat pel monestir s’hi fa constar que un dels límits era el camí que portava a Delfià i Rabós. L’any 1072 s’enregistrava la donació feta per Berenguer Reinart de Quermançó al bisbe Berenguer d’un mas a Vilanova o a qualsevol altre lloc on té béns, amb motiu d’haver estat admès a la canònica de la Seu el seu fill Dalmau. El bisbe promet concedir-li, a la mort de Berenguer Reinart, l’església de «Rabidonis.

El poble forma un nucli habitat compacte, aglevat a la vora de l’església parroquial, al vessant de migdia d’un serrat d’escassa elevació. Als peus del turó, a llevant del poble, l’Orlina passa afondalat i és travessat per un pont d’un sol arc. Les cases del poble formen un notable conjunt d’arquitectura popular, dels segles XVII al XIX. Els carrers són estrets i curts, de traçat irregular i força costeruts, i molts conserven l’antic empedrat de còdols.

L’església parroquial de Sant Julià de Rabós és un edifici de tradició romànica, d’una sola nau acabada en un absis semicircular. Sobre els murs del temple es dreça una obra de fortificació. Al frontispici, a la façana de ponent, hi ha una porta de dos arcs en degradació, llinda i timpà llis. A la llinda hi ha dos lleons rampants en baix relleu amb un Agnus Dei esculpit al mig i, a la part inferior, la data de 1313. Rabós celebra la seva Festa Major a primers de gener en honor a Sant Julià i Santa Basilissa, patrons del poble. Desfià la celebra per Sant Romà,al setembre.

Monestir de Sant Quirze de Colera

Prop de Rabós, recomanem la visita del monestir de Sant Quirze de Colera, una abadia benedictina de l’antic comtat d’Empúries, dins els límits del bisbat de Girona. És un conjunt arquitectònic format per la basílica de Sant Quirze, diverses dependències monàstiques organitzades al voltant del pati del claustre, una torre de defensa i restes d’un pany de muralla, l’església de Santa Maria i les restes de l’antic hospital. És una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

L’Orlina, un riu que portava or

L’Orlina, afluent del Llobregat d’Empordà pel costat esquerre i per tant de la Muga, banya el poble de Rabós. Els trams més interessants d’aquest riu són els que hi ha entre els termes municipals de Rabós i Espolla, ja que passa per uns paratges de gran bellesa i en certa manera, engorjat. El pas pel poble de Rabós, que s’ha aprofitat del riu per construir les cases amb còdols i les nombroses fonts que hi ha en aquest municipi, és interessant per l’alt i interessant pont de pedra que travessa el riu en aquesta població; malgrat l’alçada en alguna ocasió les riuades s’han endut les baranes. El seu nom prové de les minúscules fulles d’or que portaven les seves sorres.