L'encant de Riumors

Riumors
Vista general de Riumors (Autor desconegut-Ajuntament de Riumors)

Segons els estudis realitzats sobre el topònim «Riumors» es diu que pot provenir de «rius morts», figuradament rius de corrent molt lenta. La gent del poble i de pobles veïns pronuncien «Rimors». El terme s’estén per la plana de l’Empordà, entre els cursos dels rius Fluvià i Muga. Antigament hi havia estanys i aiguamolls que, entre els segles XVII i XIX, van ser dessecats per guanyar terres de cultiu. Durant el segle XVIII, amb la dessecació dels estanys de Riumors, les terres fèrtils es repartiren entre el monestir de Sant Pere de Rodes, que des d’antic tenia drets sobre el lloc, i el senyor de Xamunar (marquès de Riumors). Amb la desamortització se subhastaren les propietats del monestir. Anys després la major part de les terres dels Xamunar han estat adquirides per veïns del poble o de pobles propers. Les possessions que el monestir de Sant Pere de Rodes tenia in villa Riubeuri mortui, en el comtat d’Empúries, ja són confirmades l’any 974 en una epístola del papa Benet VI dirigida a l’Abad Eldesind.

L’any 1019 la parròquia de Sant Mamet de Riumors s’esmenta com ua possessió de la Canònica de la Seu de Girona, L’església de Sant Mamet, amb dades des de l’any 1019, que es va consagrar el 1150, per la qual cosa es creu que ja llavors hi va haver una reconstrucció. La gran inundació de l’any 1421 va arrasar el poble. Van reconstruir l’església el segle XV o XVI,aprofitant elements de l’anterior. El resultat és una església d’una sola nau, que més tard va tornar a ser reformada i fortificada. A la façana hi ha la portalada, rectangular, amb una fornícula sobre la llinda, amb la imatge de la Verge Maria i el nen Jesús.

En algunes cases i masies s’hi pot veure, a les façanes, plafons de ceràmica amb al·lusions als serveis que qui les habitaven tenien amb la casa Xammar, marquesos de Riumors, senyors del lloc juntament amb el monestir de Sant Pere de Rodes.

Casa Xammar

En algunes masies, dels segles XVII i XVIII, hi ha, en les façanes, plafons de rajoles del segle XIX amb cartells al.lusius als diferents serveis que tenien els seus habitants en relació amb la casa Xamunar; grans propietaris del lloc, que tenien el títol de marquesos de Riumors. En un dels masos s’hi llegeix: «Palacio Petit de la casa Xamunar».

La família més notable i alhora senyors del terme van ser el Xammar, marquesos de Riumors. Un dels masos del poble, que conserva una façana amb una gran arcada a la planta baixa i galeria oberta al pis superior, mostra un mosaic ceràmic on hi diu Mas palacio petit de casa Xatmar.

Església de Sant Mamet

L’església de Sant Mamet de Riumors, existent ja l’any 1019, degué ser reconstruïda durant la primera meitat del segle XII, aprofitant materials provinents de l’església románica, doncs hi ha notícia d’una consagració de l’any 1150. Segons els historiadors, aquesta església primitiva, romànica, degué quedar destruïda després dels aiguats del 1421.

El temple actual, d’una sola nau de planta rectangular, no presenta elements constructius anteriors al segle XV. A la façana de ponent hi ha la portalada, rectangular, amb una petita fornícula sobre la llinda. La torre-campanar ocupa l’extrem septentrional de la façana a l’angle nord-oest de l’edifici; és de planta quadrada, però el cos superior és octogonal. S’hi obren quatre arcades de mig punt. Acaba en una terrassa coronada per unes pilastres inclinades que s’ajunten a la part alta. A la part superior dels murs laterals els carreus es barregen amb obra de pedres sense treballar. Al mur de tramuntana hi ha una porta rectangular, tapiada, i una finestra sota mateix de la teulada, que dóna al terrabastall. Els murs d’aquest terrabastall corresponen a una obra de fortificació tardana que presenta algunes espitlleres. L’interior del temple és arrebossat.

Deixeu un comentari