Municipi  alt empordanès que es troba a la vall de la riera de l’Anyet. Està situat en una cruïlla de camins: a només a sis quilòmetres de la N-II, i sobre la carretera que, paral·lela a la serralada de l’Albera, va d’aquesta via principal fins a Roses. Orogràficament Sant Climent es troba als darrers contraforts de la serralada de l’Albera, i com a tal amb pujols que giravolten els 300 metres. Té com agregats els veïnats del seu terme Ullastre i Vilartolí. Té agricultura de secà amb vinya i oliveres. Els seus vins estan emparats sota la D.O.Empordà. L’apel·latiu “Sescebes”, emprat per distingir el poble d’altres anomenats també “Sant Climent”’, prové del cultiu de la ceba, antany molt estés a les vores de l’Anyet.

Al terme es troba un centre de formació militar dels més importants a Catalunya, que ha donat anomenada al poble i que és una font d’ingressos en relació a establiments de serveis. L’església parroquial de Sant Climent, recentment restaurada i totes les façanes es presenten arrebossades i pintades (també a l’interior). Davant de la façana principal hi ha una petita placeta amb empedrat antic. La portalada de l’església és de pedra amb un timpà que posseeix una inscripció en castellà: ”entrar para Dios alabar”, datada de 1687, any en que es degué restaurar o refer de nou destruint els vestigis medievals de l’església, ja documentada el segle X. L’edifici actual fou construït durant la segona meitat del segle XVII, amb una nau, capelles laterals i capçalera semicircular. Del timpà, resulta curiosa la testa humana en relleu, i les tiges vegetals amb flors que guarneixen la inscripció abans esmentada. La torre-campanar, de planta quadrada, es troba a l’angle sud-oest de l’edifici. Posseeix quatre arcades de mig punt i una coberta amb forma de piràmide. Al costat de l’església hi ha un parc que, antigament devia ser el cementiri, actualment a les afores de la població.

Sant Climent celebra la seva Festa Major per Sant Climent, el 23 de novembre o al cap de setmana més proper. El terme disposa d’un ampli ventall de dolmens i monuments megalítics i des de fa més de vint anys tenen anomenada les representacions de la seva “Passió”per Setmana Santa.

La Font pudosa

A la llera de la riera de l’Anyet, a la dreta de la carretera de Capmany a Roses, a uns 300 metres després del pont, als peus de l’antic camí que menava a Cabanes i Figueres, s’hi troba una font citada des de molt antic en diversos estudis sobre les aigües mineromedicinals de Catalunya, associada a la falla sud del Massís del Canigó. L’aigua sorgeix a una temperatura de 28,5ºC i presenta una lleugera però inequívoca olor a sulfur d’hidrogen, que li dóna el nom de Font Pudosa. Els darrers anys hi ha hagut alguns intents de fer-hi un balneari però cap ha reixit.

Sant Climent, un poble amb exèrcit?

La presència de l’exèrcit a Sant Climent Sescebes es remunta a molts anys enrere. Primer s’hi van construir tres instal·lacions molt simples en forma de barracons (oficines, cuina i serveis). Els reclutes, entre vuit-cents i mil, s’allotjaven en unes tendes de lona que es desmuntaven després dels tres únics mesos a l’any (de març a maig) que durava la instrucció. L’any 1952, el Ministeri de l’Exèrcit va decidir comprar més terrenys per ampliar-lo i consolidar-lo i l’any 1964 es va convertir en el Centro de Instrucción de Reclutas (CIR) número 9, l’únic que hi havia a la IV regió militar, o sigui, Catalunya.

Aquesta decisió comportava moltes coses, però les que van tenir més incidència per a Sant Climent van ser la reforma del calendari d’instrucció, que passava d’un a tres torns a l’any, i l’augment de reclutes per torn. De cop, al municipi, i durant tot l’any, hi residien uns 3.500 habitants més, la majoria dels quals al vespre tenien permís per sortir del recinte militar. El zenit de les lleves eren les jures de bandera. A les jures hi assistien els familiars dels soldats, unes sis mil persones més, que col·lapsaven la població i, a l’hora de dinar, els pobles de les rodalies, i també totes les carreteres i camins d’accés. El març de 2001, amb la desaparició del servei militar obligatori va anar minvar el personal humà del centre.