L'encant de Sant Llorenç de la Muga

Sant Llorenç de la Muga
Vista general de Sant Llorenç de la Muga (Autor desconegut-fons Ddgi)

Sant Llorenç de la Muga és un poble acollidor i amb encant i natura que es respira tot passejant per qualsevol racó de la vila. Situat en la vall alta del riu Muga, envoltat de muntanyes on els boscos són de pins, alzines i roures. S’hi conreen cereals, vinyes i oliveres.

El nucli urbà de Sant Llorenç de la Muga, per la seva singularitat i arquitectura és una obra inclosa en del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El lloc de Sant Llorenç de la Muga figura documentat ja al segle X amb el nom “Santi Laurenti de Sambuca”, encara que hom creu que ja era habitat en època romana. El nucli històric actual fou fortificat cap els segles XIV-XV, conservant avui en dia el traçat de la muralla format per quatre torres i tres portals, creant un recinte de forma gairebé triangular. Aquest fet atorga a la població un aspecte de conjunt monumental, dels més interessants de la comarca. Al llarg del segle XVIII la població es desenvolupà gràcies a l’activitat menestral de paraires i cardadors. Sota el regnat de Carles III, s’explotaren les mines de ferro i plom, fundant diverses fargues, com la Farga Reial de Sant Sebastià, dedicada a l’elaboració de munició. Al maig de l’any 1794 va ser destruïda pel general francès Pierre François Charles Augereau i les seves tropes, en la Batalla anomenada de Sant Llorenç de la Muga, durant la Guerra Gran. Les ruïnes d’aquesta fosa estan cobertes actualment pel pantà de Darnius-Boadella.

Pel que fa al nucli antic, situat a la banda de migdia del nucli urbà, els elements més destacats del nucli són el Castell medieval de Sant Llorenç, situat extramurs, auns 200 m a ponent del portal de Dalt. Les seves ruïnes es drecen al final del carrer del Barri. El castell era emplaçat en un terraplè limitat a migdia per la Muga i a tramuntana pel rec del Molí, que corre pels antics valls. Se’n conserva la torre mestra, isolada al mig del recinte, de planta quadrada, i el tram septentrional dels murs que l’envoltaven; l’Església romànica de Sant Llorenç i els diferents carrers i cases d’origen medieval i d’època moderna. Pel que fa a l’Església de Sant Llorenç, existent des de l’any 972, segurament és posterior al nucli de Sant Llorenç per la seva situació lateral, a un cantó del poble. El temple romànic era originàriament de tres naus. Fins arribar a l’estructura actual, ha sofert una dilatada història de transformacions, reformes i destruccions parcials: hi manca la nau lateral esquerra, l’absis de la nau dreta està totalment reconstruït i la façana està molt transformada i és posterior a l’església original. El voltants de l’absis es troben actualment enjardinats i amb accés a la Muga i als petits hortets de fora la muralla on es cultiven les famoses mongetes de Sant Llorenç, de les que se celebra una important fira el primer diumenge del mes de març i celebra la seva Festa major per sant Llorenç, a l’Agost.

Parc d‘en Pep

Us recomanem visitar al Parc d’en Pep la sínia de Sant Llorenç, un monument nostàlgic dedicat a l’aigua. Es Tracta d’una reproducció fidel de la sínia original que va deixar de funcionar fa setanta anys i que permet regenerar 60.000 litres d’aigua de la Muga. En un futur es preveu que pugui servir per generar corrent elèctric.

El Pont Vell

Uns 300 m al NE de la vila, al lloc on el camí de Figueres travessava el riu, hi ha el Pont Vell, de tres arcades sostingudes per pilastres romboidals que es drecen sobre afloraments de roca. L’arc central, de més llum, és rebaixat, i els altres són de mig punt. Sembla que havia estat fortificat. Data, probablement, dels segles XIV i XV. A la riba dreta i a la vora de l’extrem oriental del Pont Vell hi ha la capella de Sant Andreu, que és una mostra interessant de la perduració de les formes romàniques. D’una nau amb absis semicircular i un pòrtic sobre arcades de mig punt a ponent, fou consagrada el 4 de juliol de 1605. Hi fou traslladat el cementiri el 1831.

Deixeu un comentari