L'encant de Santa Llogaia d'Àlguema

SANTA LLOGAIA D‘ÀLGUEMA
Vista general de Santa Llogaia d’Àlguema (Fofo fons Ddgi)

El terme municipal de Santa Llogaia d’Alguema, amb una extensió de 2 km2 i 42 m. d’altitud, és un dels més petits de la comarca, però aquest fet no li treu importància als seus encants i atractius.Els límits del terme municipal són al nord amb Figueres i El Far d’Empordà , a l’est amb Vilamalla, al sud amb Borrassà i a l’oest amb Vilafant.

El terme comprèn, a més del cap de municipi, el raval de les Cases Noves i el veïnat del Pont del Príncep, que enllaça amb el veïnat i polígon industrial del mateix nom al terme de Vilamalla, i s’estén també pels termes de Vilafant i el Far d’Empordà.

Santa Llogaia d’Alguema, al costat de la riera d’Alguema, que ha donat nom al poble, és un municipi petit en extensió (190 ha) i petit en nombre d’habitants. (363 l’any 2018). Fins ben entrat el segle XX hi perdurà una menestralia característica, que confeccionava encanyissats per a la construcció de voltes i sostres. També s’elaboraven coves i cistells de vímet i de canya, per la qual cosa hom explotava les vimeteres i els canyars de les ribes de la riera d’Àlguema. L’any 1105 el lloc és anomenat: “Sanctae Leocadie”. A partir del s. XII s’afegeix el nom de la riera d’Àlguema, que li passa pel costat. Fou possessió del Monestir de Ripoll. L’any 1421, el poble, fou destruït per l’aiguat. El poble forma un nucli urbà compacte, al voltant de l’església parroquial de Santa Llogaia, un gran edifici del segle XVIII que sobresurt per damunt de totes les teulades del poble. Presenta una sola nau amb capçalera carrada, amb alguns vestigis del primitiu temple romànic dels segles XI-XII. La façana principal presenta una portalada rectangular on a la llinda s’hi llegeix: 21 Octubre 1777. Tot aquest mur està arremolinat. El campanar, de planta quadrada, es dreça sobre l’angle sud-oest de l’edifici.

Pel terme hi ha alguns masos, encara habitats, naus industrials, magatzems i cases de nova construcció. El seu terreny és pla i amb la riera d’Àlguema que en rega els camps on destaca el cultiu de cereals i hortalisses i algunes explotacions ramaderes bovines I de porcí. Les festes del poble són la Festa major de Santa Llogaia, que s’escau el 9 de desembre, i la festa de la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol.

Can Pins

El carrer de Sant Antoni hi ha dues cases de gran interès. Una d’elles, coneguda com a Can Pins, ben restaurada, té un portal adovellat amb un relleu a la clau i la data de 1561. Al seu damunt hi ha un finestral de tradició gòtica, trilobulat, amb les impostes decorades amb florons en relleu. A la façana lateral hi ha res tes d’un antic portal de la vila closa.

Parc del Manol

Al camí de les Forques des de Santa Llogaia d’Àlguema podem gaudir de la passejada i el paisatge fins a a l’anomenada Font del Manol,una font natural i esplanada a la llera del Manol, amb taules i bancs per menjar.

Desplaça cap amunt