El municipi de Siurana d’Empordà està situat entre els rius Fluvià i Muga, en terreny pla amb petits boscos de sureres i bedolls. El procés de dessecació dels estanys que va acabar el segle XIX, va fer que la seva agricultura canviés i passés a ser principalment de secà. Com que és a prop de la Costa Brava el turisme ha anat creixent.

El poble a 33 m d’altitud, és format per un conjunt de cases, que no acaben de definir-se en l’aspecte urbà, escampades pel serrat on s’assenta i pels seus vessants, a la dreta del Rec Madral. Hi ha nombroses masies disperses, on viu la meitat de la població. Ja figura documentat al segle X com Siveriana, antropònim llatí derivat de Severus. Al segle XI apareix com Ciurana i al segle XIV la parròquia de Santa Coloma de Siurana. El 1933 es va recuperar el nom i la grafia tradicional de Siurana d’Empordà canvi anul·lat pel franquisme, fins al 1983, en què es va tornar a recuperar. Siurana té com agregat l’antic veïnat de Baseia.

A part de l’església de Santa Coloma de Siurana, cal fer esment del Castell de Siurana, documentat des del 1231. En estat ruïnós, només queden parts de muralla i la base d’una torre circular. Va ser part de l’històric comtat d’Empúries. Les festes pròpies del poble són la festa petita de Santa Coloma, el 30 de desembre, la festa local, el 29 de juny, i la festa major de Santa Coloma, el 17 i el 18 d’octubre. També té força anomenada la Fira de la Magrana, que té lloc el mes d’Octubre.

L’estany de Siurana

El territori del municipi és planer, només ondulat per suaus turons que, al sector occidental, inicien les petites serres on acaba la plana al·luvial. A les terres planes hi havia els estanys de Siurana, algun dels quals encara són ben identificables els fondals que ocupaven aquests estanyols, avui convertits en fèrtils conreus. El més gran era l’anomena’t pròpiament estany de Siurana, però hi havia també els estanyols de Pudol, de la Closa Gran i del Pradell. Aquesta zona d’estanys enllaçava amb la dels pobles veïns de Riumors i Vilacolum, a llevant del terme de Siurana. Van ser dessecats a mitjan segle XIX i va fer que l’agricultura de la zona canviés i passés a ser principalment de secà.

Església parroquial de Santa Coloma de Siurana

Mereix una visita l’església parroquial de Santa Coloma de Siurana que s’alça en el punt més elevat del serrat on s’assenta el poble. El temple, amb restes romàniques i documentat des del segle XIII, és una construcció del segle XVIII, d’una nau amb capçalera carrada exteriorment i poligonal a l’interior. A la llinda de la porta del frontispici figura l’any 1778.

Als seus entorns podem veure les restes, molt desdibuixades, de l’antic castell medieval. A l’esplanada de davant de la façana en resten fonaments, i al SE hi ha un fragment de mur atalussat i la base d’una torre circular. Aquest sector és conegut popularment com la Presó.