El municipi de Terrades, situat a 12 quilòmetres de Figueres, distància que és de molt bon recórrer gràcies a la carretera que té un gran atractiu pel fet de travessar una vall ben proveïda de terres i boscos. Limita amb els termes municipals de Boadella, al nord; Llers, a l’est; Cistella i Vilanant, al sud; i Cabanelles i Sant Llorenç de la Muga, a l’oest. Formen part del terme municipal els veïnats de Palau-surroca i de la Guàrdia, situats a 2 quilòmetres de Terrades i integrats per diferents masos de bon localitzar gràcies a la seva adequada senyalització.

És un poble tranquil, predominantment agrícola i ramader, i gaudeix d’un clima agradable i molt favorable per al cultiu del cirerer, la qual cosa ha permès que les cireres de Terrades gaudeixin d’una qualitat excel·lent i siguin especialment apreciades arreu dels mercats. Si voleu visitar el poble de Terrades aprofiteu per fer-ho a inicis de primavera, quan els cirerers estan florits.

Sortint de Figueres, passat Llers, seguint una carretera asfaltada podrem veurem camps ben treballats, alguna vinya i olivars. Les zones no conreades estan cobertes per garrics i pinedes que creixen en una terra aspre. El poble queda encaixat entre muntanyes, a la conca de les rieres Rissec i Murga, al centre d’una petita vall que fan que tot el conjunt agafi un caire rural. Els seus carrers són de traçat irregular, amb cases de dues plantes (segles XVI-XVIII), algunes amb portal de mig punt. Encara resten alguns edificis en ruïnes per l’explosió d’un polvorí, durant la Guerra Civil. El nucli s’allarga vers migdia pel Barri del Mar, on hi ha un gran casal dels segles XVII -XVIII.

L’església parroquial de Santa Cecília de Terrades era fins a la seva destrucció un edifici romànic, de tres naus i tres absis semicirculars, amb el frontis reformat el 1710; Monsalvatje en destacà la ferramenta de la porta, la trona de pedra esculpida i una làpida a la façana. Un dels batents de la porta es conserva al Museu d’Art de Girona. L’actual església fou feta després del 1939.

Santuari de la Mare de Déu de la Salut

Fundat per Mossèn Felip Olivet, la primitiva capella va ser inaugurada el 8 de setembre de 1681. És un lloc molt conegut i visitat, de tradició molt popular, a la comarca on s’hi celebren diversos aplecs amb una gran devoció de tots aquells romeus i peregrins que s’hi apleguen periòdicament i que provenen de tots els pobles i viles de la comarca. Des del santuari es pot pujar a l’ermita de Santa Magdalena, també coneguda amb el nom de Santa Maria de Codó, topònim antic de la muntanya al cim de la muntanya del mateix nom (527 m), des d’on es domina una àmplia panoràmica. S’hi accedeix per corriols de muntanya, el més curt des del santuari de la Salut.

Terrades, terra prohibida per a les bruixes?

Al terme municipal de Terrades hi havia tal profusió de capelles i capelletes, esglésies i ermites, sants, verges i creus de terme, que les bruixes de les poblacions veïnes de Llers, l’Hortal, Boadella i les Escaules s’espantaven o intentaven evitar les sagrades i devotes terres de Terrades i per això les llegendes conten que el poble era terra prohibida per a elles.