El poble de Vilajuïga, a 31 m d’altitud, és al raiguer de la serra, a la vora esquerra de la riera de Vilajuïga, que recull les aigües dels barrancs que en davallen torrencialment. Les cases s’agrupen entorn de l’església d’una manera molt desgavellada. Vora seu hi ha el barri de l’Estació de Vilajuïga, pel fet que el ferrocarril de Portbou a Figueres hi té una estació. Uns altres ravals separats del poble per la riera de Vilajuïga i la via del tren és el Veïnat de Dalt i Montperdut, el despoblat de Canyelles i l’antiga caseria de Pujolar.

La situació privilegiada del poble, al bell mig de dos parcs naturals, a poca distància de Figueres, Roses i Llançà, i molt ben comunicada amb la resta de la comarca; ha fet que Vilajuïga, esdevingui un indret molt dinàmic.

Al municipi continua predominant el conreu de la vinya i l’olivera, que ocupa tot el sector occidental. La producció més important és de vins rosats, si bé també cal destacar els vins negres de la varietat lledoner i la típica garnatxa, tots emparats sota la D.O. Empordà. També es continua explotant l’aigua mineral de Vilajuïga, que es comercialitza embotellada i a la qual se li atribueixen grans qualitats curatives.

El lloc formà part del comtat d’Empúries. El 982 Vilajuïga (villa Iudaica) s’esmenta entre les possessions de Sant Pere de Rodes. Al segle XVII Vilajuïga era possessió del comte d’Empúries L’església de Sant Feliu de Vilajuïga és documentada el 1080, a causa d’un judici que s’hi celebrà. L’església conserva la nau romànica però no la capçalera primitiva. Actualment aquesta nau antiga serveix de vestíbul al temple que hi fou afegit a l’extrem de llevant als segles XVIII-XIX. La nau romànica té la porta a la façana de ponent, formada per una llinda sobre la qual hi ha un timpà llis, resseguit d’una arquivolta amb dents de serra i un guardapols corbat.

Dins el seu terme cal destacar a més, les troballes megalítiques, el castell de Quermançó i els cellers oberts al públic d’ Espelt, Empordàlia i el Celler Gelamà. Vilajuïga celebra la festa major d’hivern per Sant Sebastià, al gener, mentre que la festa major d’estiu es fa amb motiu de la festivitat de Sant Feliu, al final de juliol o durant els primers dies d’agost.

Aigua de Vilajuïga

Vilajuïga ha estat coneguda històricament per tenir unes aigües minerals úniques que encara avui brollen de la muntanya de Verdera. Declarades d’utilitat pública l’any 1904, amb el temps, cada vegada més gent anava a buscar-ne, fins que un grup de veïns del poble varen constituir una societat sota el nom d’”Aigües de Vilajuïga”. L’any 2019 es van inaugurar les noves instal·lacions renovades per part de Grífols, la farmacèutica multinacional que n’és l’actual propietària.

El castell de Quermançó

El castell de Quermançó està situat a uns 2 km al nord de Vilajuïga, dalt d’un puig inaccessible per ponent i migdia. La defensa naturals que ofereix el turó i la seva posició estratègica s’han aprofitat des de temps antics ja que s’hi han localitzat restes que demostren que un indret ja habitat en època romana i potser abans. El castell de Quermançó ha sofert nombroses destruccions i modificacions des de l’alta edat mitjana fins al segle XIX. És un exemple del que van ser els castells catalans medievals de defensa, encinglerats, capaços de resistir l’envestida de qualsevol exèrcit molt superior en nombre als defensors.