Vilamacolum és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà. Situat al marge esquerra del riu Fluvià, el seu territori és planer. Els seus conreus són de cereals, blat de moro, farratges per al bestiar amb fruiters (pomeres) i ramaderia juntament amb serveis turístics. Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d’aiguamolls i estanyols, que formen ací una zona de closes a continuació de les de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries. Els sectors a l’E i al N, principalment, són regats per nombroses sèquies adjacents al Rec Sirvent, que forma el límit septentrional del terme. El terme és envoltat pels de Riumors i Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador i Torroella de Fluvià.

El paisatge és ben característic de la plana empordanesa: la vista es perd entre camps (les closes), limitats pels recs i les motes on creixen els tamarius, els salzes, els oms i els freixes. El Montgrí, les serres de Rodes i de l’Albera i les carenes pirinenques més remotes, sobre les quals s’enlaira el Canigó, sorgeixen a la llunyania. Vers llevant l’horitzó s’eixampla i s’endevina la proximitat de la mar.

El poble de Vilamacolum es troba a la plana i forma un nucli força extens, sense un urbanisme ben definit. Les cases s’allarguen per carrers i camins, amb espais buits entremig. Hi ha cases antigues, amb elements dels segles XVI al XIX, i també edificis nous. Fora del nucli de població, el terme gairebé no té masos ni cortals. Prop seu es conserven restes d’una torre quadrada de defensa. L’església parroquial de Santa Maria de Vilamacolum és a l’extrem oriental del poble. Va ser restaurada, bé que, a causa de la feblesa dels murs i la manca de fonaments sòlids, es va haver de refer de nou l’edifici pedra a pedra; foren eliminats, elements de fortificació posteriors i alguns afegitons no mancats d’interès. És un edifici romànic bastit en dues etapes ben diferenciades. Tot i que l’església fou iniciada al segle XI, la seva qualitat de parròquia no apareix en els documents fins el 1270. Les festes pròpies del poble són la Festa d’Hivern de Sant Valentí, el 14 de febrer, i la Festa Major de l’Assumpta, el 15 d’agost.

Les Closes

Vilamacolum va ser la població on va viure i morir l’escriptora Maria Àngels Anglada. És recomanable seguir la ruta literària de Maria Àngels Anglada, que va vincular el seu univers literari al geogràfic mitjançant uns textos que permeten conèixer més a fons el parc, uns aiguamolls d’una gran biodiversitat ecològica, i molt concretament l’espai de Les Closes, terrenys que fa segles estaven coberts pel mar, però que posteriorment es van assecar i es van convertir en espais idonis per a la pastura i el conreu.

Pont de pedra

El pont de pedra de Vilamacolum és una interessant construcció d’interès històric, ja que es tracta d’una senzilla construcció, d’origen medieval, a base de grans pedres que corresponia a un pont que s’utilitzava en un camí sobre el rec Corredor. La seva raresa consisteix especialment en què resten molts pocs vestigis similars.