L'encant de Vilamalla

Vilamalla
El poble de Vilamalla i els dos polígons industrials, amb la plana empordanesa de fons (Foto: autor desconegut- Ajuntament de Vilamalla)

El municipi de Vilamalla té agregats els nuclis de les Afores, el Polígon Pont del Príncep i el Polígon Empordà Internacional.

Geogràficament Vilamalla forma part d’aquesta franja intermediària entesa entre les terres grasses i fondes del litoral empordanès i les suaus ondulacions de cap a ponent conegudes amb el nom de terraprims. Es desconeix si ja existia en l’època romana, encara que tant el seu nom com la seva situació ens inclinen a una resposta afirmativa. Però, de fet, no es té coneixement documentat fins a l’alta Edat Mitjana, concretament l’any 974, en què s’esmenta per primera vegada, i amb el nom de Villa Dalmalia, com a possessió del monestir de Sant Pere de Roda i dintre el petit estat feudal del comtat d’Empúries. L’any 1698 Vilamalla era lloc reial de la batllia de Siurana.

Fou sempre un nucli reduït, que, fins al segle XVIII no arribà mai al centenar d’habitant. En l’esmentada centúria, però s’inicia un moviment demogràfic que arriba al seu punt màxim a mitjan segle passat, pels voltants de 1860, en què assolí prop dels 350 habitants. Després d’una involució des d’aquella data fins a mitjan de la present centúria, als darrers anys actuals sembla haver iniciat, una certa recuperació. L’olivera ha estat durant segles el conreu tradicional i el més important del municipi, però les gelades del 1956 en feren desaparèixer moltes. L’agricultura és majoritàriament de secà, (cereals, farratge), i hi ha un petit sector dedicat a conreu d’horta a la part de llevant del terme. Amb el desenvolupament dels polígons industrials del Pont del Príncep i el Polígon Empordà Internacional, ha crescut molt el comerç i la indústria i és un important pol econòmic per a la vila.

El poble de Vilamalla,a 45 m d’altitud, es troba al centre del terme, entre la línia del ferrocarril i la carretera a França. És agrupat al S de l’església parroquial de Sant Vicenç de Vilamalla, edifici de la darrera etapa del romànic (segles XII-XIII), d’una nau i capçalera carrada, sense absis destacat. Es tracta d’una església ben conservada amb la portalada de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis, i la façana coronada per un campanar de cadireta format per tres pilastres que no es clouen amb arcades.

Vilamalla té fama de ser un poble ben endreçat, amb els carrers ben pavimentats i amb moltes zones verdes i racons enjardinats molt agradables i per això ha estat escollida per moltes famílies com a a lloc per a establir la seva residència en un entorn amb un bon nivell de qualitat de vida. També disposa de tots els serveis necessaris, equipaments socials i culturals, i esportius, com la piscina i el pavelló municipal, camp de futbol, etc. El Centre Cultural i Social Sant Vicenç de Vilamalla és un gran dinamitzador del poble i celebra diverses activitats culturals i d’esbarjo. La Festa Major s’escau per Sant Vicenç, patró del poble, al gener. També se celebra la festa de Sant Gil, al setembre.

Polígon Pont del Príncep de Vilamalla

El Pont del Príncep és un veïnat del municipi de Vilamalla al l’Alt Empordà, que s’ha anat formant al voltant de l’anomena’t “Pont del Príncep”, sobre el riu Manol i poc després de la seva confluència amb la riera d’Àlguema, al camí de Barcelona a Perpinyà, al sud de Figueres.

Als anys setanta es va instal·lar l’estació fitosanitària que estava destinada al control dels aliments vegetals exportats a l’Estat francès i que ha funcionat amb un rendiment mínim, a causa de la competència de l’estació creada posteriorment al Voló (Vallespir) per manca de coordinació entre les administracions espanyola i francesa. El 1992 es va inaugurar una plataforma privada de distribució de mercaderies d’importació. D’altra banda, l’oferta de sòl industrial és formada pel polígon industrial del Pont del Príncep, situat a llevant de la carretera N-II, vora del raval homònim, on hi ha indústries metal·lúrgiques, de material plàstic i elèctric, i el polígon industrial dit Empordà Internacional. Aquets dos pols industrials han estat un fort revulsiu per al creixement econòmic de la vila.

El Rentador públic

A la plaça on hi ha el nou i modern edifici de l’Ajuntament s’ha conservat, restaurat, l’antic safareig públic, amb el cobert per aixoplugar les rentadores quan feia mal temps. Va ser un encert no haver-lo destruït, com ha passat en molts altres llocs i restaurar-lo i conservar-lo com a memòria d’uns altres temps no gaire llunyans en què la gent no disposava de rentadores a les llars i havia de portar a rentar la roba al safareig públic. És un conjunt de planta irregular mig soterrat, format pel rentador públic i la font que l’acompanya. Presenta una coberta de teules de dos vessants fragmentada en tres trams. La coberta està sostinguda per un embigat de fusta amb encavallades laterals, sobre pilars bastits amb maons.

Desplaça cap amunt