Estès pels contraforts sud-orientals de la serra de l’Albera que enllacen amb la serra de Rodes trobem el terme municipi de Vilamaniscle. (L’anomenada serra de la Baga d’en Ferran, de 332 m d’altitud, és el punt més alt i forma la divisòria amb el terme de Llançà, a llevant). Al N i al W limita amb el municipi de Rabós i a migdia amb Garriguella. La riera de Volterós i altres minses torrenteres i barrancades de la conca de la Muga drenen el territori.

Una carretera local comunica el poble de Vilamaniscle amb la vila veïna de Garriguella, i un camí veïnal que parteix també del poble és el més bo per a visitar l’antic monestir de Sant Quirze de Colera, del veí terme de Rabós. Hom creu que cal identificar aquest lloc amb el “villare de Melandre” esmentat en una butlla de Benet VIII del 1017 com a límit occidental de l’alou de Sant Martí de Vallmala o Fontanet, possessió del monestir de Banyoles. Al segle XVI el lloc pertanyia als Vilarig.

El poble de Vilamaniscle es troba al mig del terme,a 169 m d’altitud. L’agrupament és format per cases molt modestes, dels segles XVII-XIX, de dues plantes, amb cellers o corrals als baixos, coberts amb voltes. Els carrers, costeruts, s’esglaonen al vessant d’un serrat. A l’extrem SW hi ha un vell pou públic, i una mica separat del nucli principal, el petit Raval de la Font. L’església de Sant Gil de Vilamaniscle era, a la fi del segle XIV, una capella sufragània de Santa Eulàlia de Noves (Garriguella), condició que encara conserva.

L’església actual, als afores del poble (uns 300 m vers el SE), és un petit edifici d’una nau, amb capçalera semicircular, construcció molt simple del segle XVII o XVIII. L’anomenat castell de Vilamaniscle o Casa Gorgot té l’aspecte d’una casa pairal fortificada de dimensions enormes, al punt més alt de la població. A més de l’esmentada església de Sant Gil cal destacar el dolmen de dofines, diverses Inscultures al coll d’abella i el mirador del Suro Gros. La Festa Major de Vilamaniscle té lloc al final d’agost o principi de setembre, en honor de sant Gil. A principis de juny es fa la Fira de l’Albera i a l’agost la  Jazzejada!, entre altres actes lúdics, festius i culturals.

Mirador del Suro Gros

La rehabilitació de la zona verda del Suro Gros comprèn també la instal·lació del mirador. Des d’aquest espai podem contemplar tota la serralada de l’Albera i la de les Salines, així com el massís del Canigó. És molt recomanable visitar-lo sobretot a l’hora que el Sol es pon, ja que la llum de Vilamaniscle ens sorprendrà. Envoltat de vinyes i oliveres, el mirador ofereix amb un sol cop d’ull una comprensió absoluta de la riquesa paisatgística del poble.

Bresol de tortugues autòctones

Quatre estudiants, en col·laboració amb la IAEDEN (Institució Alt-empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura), van crear, el 1984, a Vilamaniscle, el primer centre de tortugues d’Europa, i d’allà va néixer l’Associació d’Amics de la Tortuga de l’Albera. Tot això va acabar cristal·litzant en el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, actualment a Garriguella, que es dedica a la cria en captivitat, l’estudi i la conservació de les diferents espècies de tortugues autòctones catalanes.