El terme municipal s’estén des de sota la muntanya de Sant Pere de Roda. Els límits del terme municipal són al nord amb El Port de La Selva, a l’est amb Cadaqués, al sud amb Roses i Palau-Saverdera i a l’oest amb Llançà.

El poble es troba a uns 2 km. de la costa i no es visible des del mar. Aquesta situació es dona en moltes altres poblacions costaneres d’arreu de Catalunya que així es protegien dels atacs de la pirateria. En aquest paratge hi trobem una gran riquesa de paisatges, on es combinen l’essència del Mediterrani amb la verdor d’un paisatge molt singular, on la Serralada de Verdera s’alça, protegint aquesta població dels forts vents de tramuntana, la qual té uns cims destacables, Sant Salvador (671m.) i el Puig de Queralbs (621m.) amb el Pla d’Estar i el Mas Estela. D’aquestes muntanyes neix la riera de la Selva de la qual el camí de ronda ressegueix perpendicularment juntament amb la carretera fins arribar al mar, on es connecta amb el camí de ronda fins a Llançà. A més, el terme municipal compta amb un important patrimoni arquitectònic que ens permet conèixer la història d’aquest indret, on cal destacar les esglésies de Sant Esteve i la capella de Sant Sebastià i antics camins de pedra seca que envolten la població. Tot i estar situat en una zona on es rep un gran volum de turisme durant l’estiu, és dels pocs indrets on encara es pot gaudir de la tranquil·litat i de la seva essència.

L’actual església parroquial de Sant Esteve de la Selva de Mar, es troba al mig de la vila, i és un edifici de grans proporcions, amb una nau amb capelles laterals i capçalera de planta semicircular. Durant la Guerra Civil Espanyola va servir de magatzem d’explosius i l’any1939, que fou volat, es va destruir tot el sector de migdia, amb la façana, el campanar i les primeres crugies de la nau, a més del retaule major, barroc. La nova façana es reconstruí a nivell de la part que havia quedat dreta, i ara hi ha una petita placeta davant del temple.

Al costat del cementiri, en el punt més alt del poble, es troba la capella de Sant Sebastià, que és una barreja de parròquia, castell i capella, amb sageteres, merlets i matacà. Tot i que el seu origen es situa l’any 974, com a donació del Comte d’Empúries a Sant Pere de Rodes, l’edifici va ser refet en estil romànic als segles XII-XIII i fortificat la XV-XV. L’augment de l’alçada dels murs, els merlets i les espitlleres li proporcionà el seu aspecte de castell. Entre les celebracions més tradicionals destaquen: la Festa Major, per Sant Esteve, el 3 d’agost; i pel gener la Festa Major d’hivern, dedicada a Sant Sebastià.

Barri de Sant Sebastià

A l’extrem de ponent de la vila hi ha el petit veïnat de Sant Sebastià, format per dos rengles de cases a banda i banda de la riera, comunicades per petits ponts. Enlairada en un replà, a uns 200 m del veïnat, hi ha l’església de Sant Sebastià, al costat del cementiri, dominant la vila. Aquesta església, romànica, dedicada ara a sant Sebastià, correspon a la primitiva parròquia de Sant Esteve de Mata, i el seu emplaçament sembla demostrar que el primitiu poblament de la vall era disseminat. l llarg del veïnat de Sant Sebastià i als seus voltants hi ha diverses fonts; la de més anomenada és la font dels Lledoners.

La Font dels Lledoners

La Font dels Lledoners és un dels racons més emblemàtics de La Selva de mar. Antigament havia estat un abeurador per al bestiar. La Font dels Lledoners és famosa, a més, perquè forma part del paisatge poètic de Tomàs Garcés, escriptor arrelat a aquesta població des de la seva joventut. Agafa el nom de la Font dels Lledoners pels arbres d’aquesta espècie que abans hi havia hagut en aquest paratge i que no pogueren resistir la tramuntanada que assotà el país el desembre de l’any 1931 i els va tombar. Encara queda un lledoner enfront de la font, però no tan vell ni de la talla dels desapareguts.