L'encant d'Agullana

Envoltat pels bells paratges de l’Albera i la vall de Guilla, el poble d’Agullana té uns atractius que la converteixen en una destinació de gran interès: als entorns naturals, idonis per a la pràctica d’esports i senderisme, cal afegir-hi els monuments megalítics i el conjunt de la seva arquitectura, que combina peces medievals amb construccions modernistes.

Arribant des de la N-II, entre sureres, gaudim d’una primera vista d’Agullana amb la imatge predominant de l’ample campanar de cadireta de l’església romànica de Santa Maria d‘Agullana. Al costat de la plaça destaca l’edifici modernista de Can Vidal, obra de Josep Azemar, autor també de l’edifici de la casa Estela, al carrer de la Concórdia, i de l’edifici de la Societat de Socors Mutus la Concòrdia, una entitat de previsió social. L’edifici fou projectat l’any 1912 i actualment és l’ateneu i centre social del poble. Durant la guerra civil actuà com a hospital. També hem de fer esment de l’edifici de l’Asil Gomis, projectat el 1910 i que va quedar aturat per la mort del seu promotor, Lluís Gomis. Posteriorment es van reprendre les obres i finalment fou inaugurat el 1932, funcionant com a asil fins l’any 1960. Posteriorment, després d’una renovació, es va reconvertir en un centre de dia.

El terme municipal d’Agullana, amb 27 quilòmetres quadrats de superfície, ha estat habitats des de temps prehistòrics, quedant com a testimonis d’aquella època diversos monuments megalítics (dos dolmens, dos menhirs i la necròpolis de Can Bech de Baix). La zona nord és la més muntanyosa i està poblada de suredes, alzinars i algun bosc de castanyers en les zones més altes.

La vila d’Agullana té agregat el poble de l’Estrada i una quarantena de masies disperses. Cl destacar les visites a l’església romànica de Santa Maria, l’Església de Santa Maria de l’Estrada, del segle XII.

A Agullana trobarem la petja del pas de bona part dels membres de la Generalitat, intel·lectuals de l’època i milers de persones que, a principis del 1939, a les acaballes de la guerra civil, es veieren forçats a emprendre el camí de l’exili. Trobarem diferents testimonis al Museu de l’exili cultural de 1939, a diferents edificis i masies del poble, i al Monument en memòria de Lluís Companys, erigit el 1981 al Coll de la Manrella.

Es pot menjar al Restaurant la Pinyareda i al Café bar La Concòrdia.

Agullana doncs és un poble envoltat de natura, amb encants arquitectònics que es mereixen una visita.

Bressol de la indústria surera?

Existeix la creença que Agullana va ser el primer lloc de l’Estat on es van començar a fabricar taps de suro, i que aquesta activitat es va inicir després que dos grans propietaris agrícoles del poble llegissin en un diari francès que al país veí aprofitaven les pannes de suro per fer-ne taps i que es tractava d’una activitat que generava uns bons guanys.Aquesta activitat va fer que Agullana esdevingués un important nucli surer del país.

La Lídia de Cadaqués

Un altre personatge de llegenda que està enterrada al cementiri del poble és el de Lídia Noguer i Savà, més coneguda per la Lidia de Cadaquès autoanomenada La Ben Plantada”, de l’obra d’Eugeni d’Ors. L’escriptor va publicar el 1954 “la veritable història de la Lídia de Cadaqués” amb il·lustracions de Salvador Dalí. Lídia Noguer va morir el 1946 a l’Asil Gomis i Dalí i Eugeni d’Ors li varen dedicar una làpida que no pogué ser col·locada fins als anys 80 perquè el text es considerava irrespectuós per les autoritats eclesiàstiques.

L’epitafi diu així:

“Descansa aquí / Si la tramontana la deja
Lídia Nogués de Costa / Sibila de Cadaqués
que por la inspiración mágica / dialécticamente fue y no fue
a un tiempo Teresa la Bien Plantada.
En su nombre conjuran / a cabras y anarquistes los angélicos”. 

AGULLANA
Sepultura de Lidia
Desplaça cap amunt