Més enllà de la N-II i a l’entorn d’aquesta, a mig camí entre Figueres i Girona trobem el poble de Bàscara, un poble amb arrels ancestrals del qual tenim coneixement de la seva existència ja a l’any 817 en un document en què surt esmenta Bàscara; un judici celebrat a Borrassà en el qual es fixaren els límits de la «villa Baschara», possessió del bisbat. Segons Joan Coromines el nom «Bàscara» és un topònim pre-romà, probablement d’origen basc i que significa «penya del riu». Les muralles que envoltaven la població es troben força ben conservades en alguns trams (s. XIII-XIV, refetes durant els s. XVIII-XIX).

Dins del camí tradicional a França, Bàscara era lloc de parada de les diligències que hi portaven i diversos hostals aprofitaven aquesta condició. Almenys des del principi de segle IX la vila de Bàscara fou possessió dels bisbes de Girona. Els quals però hagueren de fer prevaler els seus drets davant les pretensions dels comtes de Besalú. El 1187 el bisbe Ramon Guissall instituí el mercat setmanal, que se celebrava els dimecres i, el 1236, el rei Jaume I atorgà al bisbe la facultat de celebrar fires. La seva situació fortificada al camí principal de Girona a França accentuà la importància estratègica de la vila en l’època moderna.

El municipi de Bàscara està format per la vila de Bàscara, situat a l’extrem sud de la comarca, a la vora dreta del Fluvià, dalt d’un turó a 66 m sobre el nivell del mar. Compta amb els pobles agregats de Calabuig i Orriols-Les Roques. Celebra la seva Festa Major el mes de novembre i la festa d’estiu a l’agost. També, des del 1985 té molta anomenada el seu Mercat dels Tortells, el diumenge abans de Rams.

L’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria es troba a la part més alta de la vila, situada al caire del penya-segat sobre el riu Fluvià. Es tracta d’un temple d’una sola nau, que conserva restes importants de la construcció de finals del romànic (segles XII-XIII).

El nucli interior de la vila és de carrers estrets, que recorden l’important passat de la vila (carrer de l’Hospital, de l’Oli); nombroses cases tenen portals adovellats, algunes amb finestres decorades, i la plaça Major conserva algunes restes de porxos. Ha estat declarat conjunt historic artístic. Al voltant del nucli històric es conserven alguns llenços de les muralles originàries del segle XIII. A Orriols mereix ser destacat el castell palau d’Orriols, que es troba al punt més enlairat del petit nucli habitat, prop del qual hi ha l’edifici romànic de l’església. parroquial de Sant Genís d’Orriols.

El pessebre vivent de Bàscara

El pessebre vivent de Bàscara és un dels més antics del país, ja que es va iniciar el Nadal de 1973, i any rere any, s’han vingut representant les escenes més característiques del pesebre tradicional català aprofitant els espais naturals del nucli antic del poble i la riba del Fluvià, i en cada edició el pessebre mobilitza bona part de la población i els seus entorns.

L’església de Sant Iscle de Bàscara

L’església de Sant Iscle de Bàscara és a la part alta de la vila, al caire del penya-segat sobre el Fluvià. És un temple d’una sola nau, bastit en una bona part al llarg dels segles XVIII i XIX, que conserva restes importants de la construcció de la fi del romànic (la porta romànica del mur meridional, restes de l’aparell al frontis i uns murs laterals). La capçalera és poligonal i tota l’església és sobrealçada per un mur. Sobre l’extrem nord del frontis es bastí un campanar de planta quadrada sobre les restes d’un de cadireta. A l’interior de l’absis l’artista Josep Ministral va realitzar el 2008 un retaule modern de nou metres d’alçada batejat com a “El Crist del Fluvià”.