Rabós, Alt Empordà, Girona

Conegut també popularment amb el nom de Rabós d’Empordà, és un terme accidentat amb sureres. El poble es troba a prop del riu Orlina, segons va apuntar al segle XVII el geògraf Pere Gil, el nom d’aquest riu es devia al fet que, segles enrere, la seva sorra contenia partícules d’or. Rabós té agregat el veïnat de Delfià.

Actualment segueix sent un municipi dedicat a l’agricultura, però les vinyes que havien estat majoritàries en el seu cultiu, han anat decaient a partir de la plaga de la fil·loxera, que les va assolar l’any 1860. La seva demografia a partir de llavors ha anat decreixent.

L’origen del nom «Rabós» no ha estat aclarit, si bé alguns estudiosos diuen que podria originar-se per la proliferació d’un animal salvatgí com altres llocs anomenats la Rabosa o el Raboser. En canvia sí és cert el primer document de l’any 935 que parla de la consagració de la segona església coneguda de Sant Quirze de Colera. En precisar el territori dominat pel monestir s’hi fa constar que un dels límits era el camí que portava a Delfià i Rabós.

L’any 1072 s’enregistrava la donació feta per Berenguer Reinart de Quermançó al bisbe Berenguer d’un mas a Vilanova o a qualsevol altre lloc on té béns, amb motiu d’haver estat admès a la canònica de la Seu el seu fill Dalmau. El bisbe promet concedir-li, a la mort de Berenguer Reinart, l’església de «Rabidonis.

L’any 1127 consta l’existència d’un cavaller anomenat Ramon Ademar de Rabós, que tenia drets sobre l’església de Sant Esteve de Pedret. Ramon de Rabós, potser descendent de l’anterior, prestà homenatge al bisbe Guillem, l’any 1229, per la meitat del delme de la parròquia de Vilajuïga que tenia en feu de l’Església de Girona.

Sant Julià de Rabós és una església romànica que es troba al nucli urbà de Rabós. d’una sola nau acabada a l’est per un absis semicircular. La nau és coberta per una volta apuntada. Al segle XIV es va fortificar l’església, augmentant l’alçada dels murs i construint merlets. És un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Rabós celebra la seva Festa Major a primers de gener en honor a Sant Julià i Santa Basilissa, patrons del poble. Desfià la celebra per Sant Romà,al setembre.

Qué veure?

– Monestir de Sant Quirze de Colera
– Megalític amb forces dòlmens
– Església de Sant Julià i Santa Basilissa
– Església de Sant Romà de Delfià
– Cellers d’en Guilla – Tel.: 972 54 51 28

On menjar?

– Restaurant Corral de Sant Quirze (Tel: 972 19 31 86)

La Proposta…

Prop de Rabós,recomanem la visita del monestir de Sant Quirze de Colera, una abadia benedictina de l’antic comtat d’Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, És un conjunt arquitectònic format per la basílica de Sant Quirze, diverses dependències monàstiques organitzades al voltant del pati del claustre, una torre de defensa i restes d’un pany de muralla, l’església de Santa Maria i les restes de l’antic hospital. És una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

Ajuntament

Alcaldessa: Dominique Montiel i Puig
Habitants: 178 (2019)
Altitud: 106 msnm
Superfície: 45,1 km²
Codi Postal: 17754
Telèfon: 972 563 082

Fotos de Rabós d'Empordà

Desplaça cap amunt