Vilaür és un municipi eminentment agrícola, amb conreus de secà i farratges, amb algunes zones properes al riu cobertes de plantacions d’arbres de ribera dels que s’aprofita la fusta. La ramaderia també ocupa un lloc important en l’economia del municipi, amb algunes explotacions de tipus familiar de dimensions mitjanes. El sector comercial i de serveis, que cada vegada té un major pes específic, inclou petits tallers familiars i indústries diverses. A ponent el municipi confronta amb el de Bàscara i al sud-oest amb el de Saus, municipi que envolta el de Vilaür per tota la part meridional fins més amunt de les Preses d’Escalars, a llevant. Al nord-est limita amb Sant Mori i al nord amb Garrigàs. El poble de Vilaür, a uns 300 m del Fluvià, és en una cruïlla de carreteres locals. Hi conflueixen la de Garrigàs a Camallera i la de Bàscara a l’Armentera. La carretera que enllaça l’Escala amb la N-II cap a la Jonquera coincideix parcialment amb el límit meridional del municipi, i passa vora el raval de Camallera, encara dins el terme de Vilaür però a tocar del poble de Camallera, cap de municipi de Saus.

El nucli de Vilaür es cita per primera vegada l’any 1017, en una butlla del papa Benet VII que confirma les propietats que el monestir de Sant Esteve de Banyoles tenia en aquest lloc, que apareix com “villa Dur vel infra ejus termines“. Dos-cents anys més tard, el 1245, el nom del poble és Villaurus.

Durant tot el s. XIII el nom s’escriu de formes diferents: Villauro l’any 1279, Villaur, l’any 1280, etc. Durant el s. XIV es troba amb la forma Villa Huro (1316) o Villahuro (1362), entre d’altres.

El centre històric de Vilaür és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat a l’extrem de llevant del nucli urbà de la vila, formant un petit nucli compacte disposat al voltant de l’església de Sant Esteve, el qual estava emmurallat. Part d’aquestes fortificacions encara es conserven dempeus, sobretot a la banda de llevant i tramuntana del conjunt. Actualment, el nucli està delimitat pels carrers de la Font, Tramuntana, de la Rectoria i la carretera a Garrigàs, i disposat en un terreny en pendent. La trama urbana dl poble està configurada per carrers i carrerons estrets i costeruts, de traçat sinuós, que desemboquen a la plaça Major, la qual conserva un dels portals d’accés al recinte emmurallat medieval que donava sortida al nucli

Sant Esteve de Vilaür és l’església parroquial de Vilaür. Situada dins del nucli urbà de la població de Vilaür, al bell mig de l’antic recinte emmurallat de la vila, a l’actual plaça Major. És un edifici d’una sola nau, amb absis semicircular capçat a llevant. La volta de la nau és apuntada, mentre que la de l’absis té una forma ametllada. Exteriorment, cal destacar la part superior dels murs de l’església, corresponent a les obres de fortificació del temple. També hi ha un rellotge de sol posterior, amb la data del 1969.

Tot i el nombre d’habitants de Vilaür, hi ha moltes iniciatives culturals. En destaquen la Festa Major (pels volts de Sant Jaume) i el Sopar Popular, que se celebra l’últim dissabte d’agost.

Qué veure?

– Església parroquial de Sant Esteve.

– Can Puig. Masia del 1786

– Can Pou. Masia del segle XVI-XVII.

On menjar?

-La Ü de Vilaúr Cívic restaurant Tel.: 972 7945 56

La Proposta…

El centre històric de Vilaür és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat a l’extrem de llevant del nucli urbà de la vila, formant un petit nucli compacte disposat al voltant de l’església de Sant Esteve, el qual estava emmurallat i és recomanable visitar tot passejant.

Ajuntament

Alcaldessa: Ester Farneró

Habitants: 147 (2018)

Altitud: 66 msnm

Superfície: 5,5 km²

Codi Postal: 17483

Telèfon: 972 794 575

Web: http://www.vilaur.cat