Actualment la vila de Roses és la més important de la Costa Brava septentrional, amb un dels ports pesquers i esportiu més importants del litoral, i amb una àmplia oferta turística i de serveis de tota mena, amb hotels, apartaments, càmpings, restauració, etc.

Roses ofereix una costa plena de contrastos, amb penya-segats i recollides cales d’aigües transparents, i unes platges de sorra fina, amb aigües d’un blau intens i poc profundes, ideals per a famílies i per a la pràctica d’esports nàutics. Les cales es troben incloses en el Parc Natural del Cap de Creus. Això fa que els visitants puguin gaudir d’unes cales naturals on la vegetació autòctona és present fins a tocar mar, amb paisatges salvatges i aigües transparents. Ideal per a la pràctica del submarinisme.

La fundació de la vila es perd en el temps, i encara perduren alguns vestigis del seu passat, com el dolmen de la Creu d’en Cobertella, el més gran de Catalunya, cobert per una llosa d’unes quatre tones de pes; el conjunt de la Ciutadella, situat a la dreta de la carretera que va a Figueres i que és una construcció militar del 1543, erigida sota el regnat de Carles I. Destaca la monumental porta del Mar, d’estil renaixentista. Tot el conjunt de la Ciutadella està declarada conjunt historicoartístic l’any 1961. La Ciutadella, aplega vestigis de diferents ocupacions dels darrers tretze segles. La fortificació militar, és un recinte de 131.480 m2 i, el seu interior és un important jaciment arqueològic ja que, entre altres, s’hi troba la ciutat grega de Rhodes, fundada l’any 776 a. C; el monestir de Santa Maria, del segle XI, d’estil romànic llombard, i el Museu que facilita una immersió en la història i el patrimoni cultural de Roses, des de la prehistòria fins a l’època més recent. Un altre edifici singular de la vila és el castell de la Trinitat, construït l’any 1544 i restaurat durant els darrers anys i des del qual es poden veure unes vistes espectaculars d’una de les badies més belles del món.

Dins la vila es troba l’església parroquial de Santa Maria de Roses, un edifici que fou consagrat l’any 1796 i del qual es conserven l’absis, el creuer i la cúpula. Actualment restaurada conté unes capelles laterals i façana neoclàssiques, obra de l’arquitecte Martí Sureda i Deulovol, de l’any 1853. De la vila destaquem també l’edifici de la Casa Mallol, a la plaça de Catalunya, edifici modernista, que acull avui dependències municipals. Altres elements que mereixen una visita són el castell de Bufalaranya, el castrum visigòtic i l’important parc megalític  format per diferents dolmens, menhirs, cistes i inscultures.

Roses disposa també d’un important centre comercial, amb un ampli ventall d’establiments de tota mena, i un atractiu passeig que recorre la façana marítima.

Les encantades de Roses

Les encantades eren una mena de sirenes o dones d’aigua, que són les protagonistes d’una història emmarcada a la badia de Roses. Diu que cansades de seduir mariners,un grup d’elles varen anar a viure a terra, concretament a un lloc anomenat la cova de les Encantades, just al peu de la serra de Rodes. Moltes vegades es dedicaven a encisar, amb els seus cants i rialles temptadores, els feligresos que anaven a missa al monestir de Sant Pere de Rodes. Un bon dia, dos xicots entremaliats que voltaven pel bosc van prendre d’amagat el vel d’una encantada, perquè en aquells temps es tenia la creença que qui treia el vel a una sirena es convertia en un home afortunat. La dona, en adonar-se’n, es va enfadar, els va fulminar amb la mirada i els va convertir en dues roques vora el mar que avui dia es coneixen com les dels Fadrins Encantats, al cap de Norfeu.

Far de Roses

El far de Roses, amb la seva inconfusible silueta de color blanc dominant el mar, ha estat, és i serà un referent tant per als navegants de la badia com per als mateixos veïns de Roses, que l’han convertit en senyal d’identitat d’aquest poble mariner. naugurat l’1 de setembre de 1864, la construcció del far de Roses forma part d’un pla general d’enllumenat de costes i ports que es va dur a terme durant el regnat d’Isabel II. La seva llum inicialment era d’oli, més tard funcionà amb parafina i a partir de 1883 s’utilitzà el petroli com a combustible. L’any 1921 se’n va fer l’electrificació. Durant la dècada de 1990, el progressiu procés d’automatització de la senyalització marítima va fer que aquesta edificació abandonés la seva funció d’habitatge.

L’edifici, concebut també per allotjar el faroner i la seva família, conserva l’estructura bàsica original i un espai de jardí construït en bona part sobre una bateria de costa de l’època moderna que formava part de l’entramat defensiu del Castell de la Trinitat. Fa uns anys es va inicia un projecte que preveia un ús cultural a la planta baixa del far per a la difusió del patrimoni de Roses i a la part dels jardins el servei de bar i cafeteria.