A la dreta del Fluvià, que fa de límit septentrional amb Sant Miquel de Fluvià i Palau de Santa Eulàlia, trobem el municipi de Sant Mori. El poble està format per dos nuclis construïts sobre dos turons veïns, separats uns 300 metres: el nucli antic o també anomenat barri del Castell, i d’extramurs o barri del Puig.

La seva economia es basa en l’agricultura i la ramaderia. Compta amb una petita central elèctrica i el turisme cada vegada està augmentant amb segones residències. L’origen etimològic de Sant Mori prové de l’aglutinació del nom del patró, Sant Maurici. L’antic nucli s’originà al voltant del castell de Sant Mori i de la primera església parroquial de Sant Maurici, formant carrerons estrets que s’adaptaren al turó. Les primeres fons documentals estan lligades amb el cens de les esglésies amb renda pròpia que havien que contribuir al sosteniment de les croades mitjançant l’impost de la dècima. D’altra banda està documentada l’existència d’una església preromànica als afores del nucli antic, Sant Julià de Sant Mori, el que indica que la zona ja era anteriorment poblada, encara que el poblat primitiu no devia concentrar-se a dalt del turó, sinó per contra, dispers per la plana.

L’església parroquial de Sant Maurici, situada dins la població i prop del castell és un edifici d’una nau amb absis semi-circular i capelles laterals. A la façana principal, de ponent, hi ha una gran portalada rectangular. Sobre la seva llinda hi ha una fornícula i hi figura, incisa, la data 1788. Més amunt hi ha un senzill rosetó. Centre de la baronia de Sant Mori des de mitjan segle XV i del marquesat de Sant Mori des de l’any 1893. La reina regent, Joana Enríquez, i el seu fill, l’infant Ferran (Ferran II el Catòlic), en plena guerra civil catalana, van passar uns dies en el castell, on va convocar i reunir un Parlament durant el mes d’octubre de 1466. L’actual castell de Sant Mori, d’estil renaixentista fou construït en aquella època sobre les runes d’un castell anterior del qual hi ha vestigis a la plaça major de Sant Mori.

L’actual nucli principal del poble està format per aquest castell renaixentista, per l’església d’estil romànic i les cases que els envolten, la majoria de les quals són dels segles XVII i XVIII algunes d’elles edificades sobre les antigues muralles. A la zona sud d’aquest nucli hi ha un raval anomenat “El Puig” format durant el segle XVIII. Avui en dia l’aspecte extern de Sant Mori es conserva pràcticament igual que fa dos segles cosa que enorgulleix als seus habitants i ue el fan mereixedor d’una visita. Sant Mori celebra la seva Festa Major en honor de Sant Maurici (Sant Mori), al setembre, i a l’estiu, la seva Festa Major d’Estiu.

Església de Sant Julià de Sant Mori

Al sud del nucli urbà de Sant Mori, a mig quilòmetre de distància del poble i a tocar el marge esquerre de la carretera GI-631, que dóna accés a la vila podem veure les restes d’aquesta església preromànica dels segles VIII-IX, on posteriorment es construí adossat el Mas Sala.

Allotjar-se al mateix castell que el rei Ferran el Catòlic

Des del segle XV fins als nostres dies, el castell de Sant Mori ha estat propietat de la mateixa família; els representants actuals són, en conseqüència, descendents del senyor feudal que el va aixecar. Aquesta continuïtat és un fet poc habitual i explica l’excel·lent estat de la construcció i l’harmònica i acurada evolució de l’edifici i dels seus equipaments. El castell ha estat testimoni i protagonista de diferents moments històrics. El de major rellevància va ser l’estada, entre els seus murs, de la reina Joana Enríquez i del seu fill, Ferran, que passaria posteriorment a la història com a Ferran el Catòlic. Aquest rei va ser l’impulsor, juntament amb la seva esposa, Isabel, del viatge que va culminar amb el descobriment d’Amèrica per part de Cristòfor Colom. Avui en dia, pots allotjar-te al castell i tenir l’exclusiu privilegi de conviure durant un temps amb l’especial atmosfera d’aquest lloc.