El municipi de Vilafant està situat al sud-oest de Figueres, capital de comarca, a la vall mitjana del riu Manol. El terme municipal, de 8,37 km²,també limita amb Santa Llogaia d’Àlguema al sud, amb Borrassà al sud-oest i amb Avinyonet de Puigventós al nord-oest. Format per diversos nuclis de població, està regat pel riu Manol, afluent de la Muga, i el creuen diverses infraestructures, com l’autopista AP-7  i el Tren de Gran Velocitat entre Barcelona i Perpinyà, que fa parada a l’estació Figueres-Vilafant els nuclis de població són el nucli antic, format per les restes de l’antic poble medieval i els eixamples que es van construir posteriorment.

Aquesta denominació també abasta El Parc de Vilafant, la continuació urbanística més nova del nucli antic; Les Forques, urbanització que es va iniciar l’any 1962, al sud-est del municipi, vorejant el terme municipal de Figueres, i el Camp dels Enginyers, Les Closes d’en Clarà i Les Arengades, urbanitzacions, situades al nord-est i també a prop de Figueres, que es varen iniciar a principis dels anys 60.

La primera documentació coneguda on es cita Vilafant data de 1017. Es tracta d’una butlla del Benet VIII a favor de Sant Esteve de Banyoles, on es fa constar que aquest cenobi posseïa una vinya “in Villa Fedanti” (Vilafant). Posteriorment, el 1020, el comte Bernat Tallaferro, en el seu testament fa constar que deixa al seu fill Berenguer l’alou que tenia “infra terminos de villa Palaciol sive in villa Fedancio” (Palol Sabaldòria de Vilafant). El 1182 és documentat un personatge anomenat Arnau de Palol. I un descendent seu, Ramon de Palol, fou prior de Lledó entre el 1305 i el 1328, any que morí. Aquests personatges eren del llinatge originat a Palol Sabaldòria, dins el municipi de Vilafant. L’any 1698 Vilafant i Palol Sabaldòria eren pertinences de la batllia reial de Figueres.

L’església parroquial de Sant Cebrià de Vilafant és un edifici romànic, (s.XII-XIII), de planta rectangular, sense absis destacat. Al frontis hi ha una porta neoclàssica; aquesta façana és coberta d’un arrebossat amb vestigis d’esgrafiats geomètrics. La volta de la nau és apuntada i sobre l’angle nord-oest s’alça una torre campanar, de planta quadrada. L’església va ser sobrealçada per un terrabastall, on hi ha finestres rectangulars i petites espitlleres. Té una inscripció sepulcral datada el 1400. L’economia primària de Vilafant, basada en l’agricultura i, en menor part, la ramaderia, va experimentar un gran canvi amb el desenvolupament de la indústria de la rajoleria, que aprofitava la gran quantitat de sediments argilosos existents a prop del riu Manol per a la fabricació de rajoles. El 1620 hi havia quinze forns en funcionament. L’any 1880 es va muntar la gran bòbila de Rafel Soler, a la zona de Palol Sabaldòria, que va abastir de rajols, entre altres, les obres de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Tota aquesta activitat industrial, conill, a primers d’abril vinculada a la construcció, ha deixat petjada en l’imaginari col·lectiu del poble, fins al punt que els gegants de la vila, en Cebrià i la Carme, representen una parella de rajolers i que, durant molts anys, Vilafant ha estat anomenada popularment “Mare de Pobles”, ja que de la seva terra n’ha sortit el material per construir-ne d’altres.

Vilafant celebra la Festa Major dedicada a Sant. Cebrià, el cap de setmana més proper al 16 de setembre. També s’han de destacar els Vespres Musicals a Vilafant, al juliol, i la Fira del Conill i l’artesania, el mes d’abril.

Font de l’Alzina

L’Alzina de la Font de Can Massanet és un arbre centenari, de grans dimensions, de l’espècie Quercus ilex, i catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya des de 1991. Està situada al municipi de Vilafant, prop del mas Can Puig Massanet, una gran casa pairal, a ponent de Vilafant, envoltada d’un jardí.

Dels segles XVIII-XIX, l’edifici té teulada a quatre vents i obertures rectangulars i, a l’interior, interessants elements. Prop seu, sobre el marge d’un camí ombrívol que baixa al riu Manol des del nucli antic, a tocar d’una zona d’horts hi ha l’ombrívol paratge de la font de l’Alzina on hi brolla una font, procedent de les aigües freàtiques de la finca de Can Massanet. Aquestes aigües, molt abundants, havien servit per abastar part de la població de Figueres entre 1917 i 1971. Actualment, però, l’aigua de la font no és apta per a l’ús de boca.

Vilafant, mare de pobles

A Vilafant al segle XIX hi havia dues bòbiles que van sorgir degut al seu terreny argilenc. Aquest fet comportà un gran augment de població ja que hi treballava molta gent. És per això que s’escampà la dita popular “Vilafant, mare de pobles”, que es refereix a l’origen dels rajols que s’empraven el les construccions de vivendes de tota la comarca, així com l’Hospital Josep Trueta, de Girona, al Castell de Sant Ferran, de Figueres i la Exposició Universal, de Barcelona.

Recordant el passat, la parella de gegants del poble, la Carme i en Cebrià, representen una família de l’època, en la qual el marit feia de rajoler i la muller li duia cada dia el dinar a la bòbila.

També s’explica que els reis de l’Orient, de tornada a casa varen arribar a un paratge on hi havia molts mestres d’obra i manobres que construïen un nou veïnat. I un d’ells va exclamar: «Mireu, aquí Vila fan».